Títol: Gemma
Autora: Milena Busquets (Barcelona, 1972)
Editorial: Amsterdam llibres
Any: 2021
Pàgines: 142
Llengua: català
Preu: 16,90 €
Sinopsi: Les amigues de la infantesa són com pedres precioses, gemmes que custodiem al fons de la memòria i que ens il·luminen des de la distància en el temps. Una nit càlida d’estiu, més de trenta anys després de la dolorosa mort de la Gemma, que va arribar massa aviat, el seu record emergeix del pou de l’oblit i inunda el present de la narradora com una onada: la seva feina de traductora, els plans de vacances, les amigues, els fills adolescents, els primers petons amb el Bruno, els carrers d’una Barcelona buida a l’estiu.
Crítica literària (Núria Martínez): Farà sis anys que vaig llegir ‘També això passarà’ de la Milena Busquets, un llibre que segueix força fresc a la meva memòria tot i el temps que ha passat. En aquella novel·la, l’autora ens parlava de la pèrdua de la seva mare. Ara torna amb el mateix tema: la pèrdua d’algú proper i estimat, en aquest cas el d’una amiga, la Gemma.
Tan bon punt el llibre va arribar a casa (gràcies a un sorteig que l’editorial va fer i vaig tenir el goig de guanyar) les ganes de llegir-lo el van fer escalar posicions a la pila de pendents.
Una escriptora en la quarantena, separada, amb dos fills adolescents, i que manté una relació amb un actor de teatre, en una càlida nit d’estiu a Barcelona es retroba amb el record de la Gemma, una amiga de l’escola que va morir quan tenia quinze anys, en fa més de trenta, d’una leucèmia. A través dels seus últims records i de les seves “investigacions” per rescatar la memòria de la seva amiga, Milena Busquets esbossa un homenatge a aquestes primeres amistats i als nostres intents per no deixar en l’oblit a aquelles persones que tant van significar per a nosaltres.
Un cop ens capbussem a les planes del llibre ens trobem immersos en una història que per la manera d’estar narrada ens recorda molt a l’anterior: aquesta primera persona tan peculiar, aquests salts temporals per ressituar-nos en la vida de la narradora: l’actualitat i el passat adolescent al Liceu Francès. Aquest punt d’ironia, tan ben calculat perquè no ens resulti sobre o fora de lloc, aquest estil tan propi… tan inconfusible, tan Milena.
L’autora ens parla essencialment de la força de l’amistat, especialment d’aquelles amistats que són eternes i que el seu record ens acompanyaran al llarg de la vida per molt que ja no hi siguin. De les pèrdues que marquen la nostra vida i la necessitat que tenim de poder acomiadar-nos de les persones per tal de seguir endavant. Ens apropa al passat, aquell passat que creiem oblidat, però que en un moment es fa pressent i ens persegueix perquè no l’abandonem. Però principalment ens trobem davant una novel·la que ens parla de les ganes de viure, de les petites alegries que ens dona la quotidianitat i sobre l’amor en totes les seves formes.
