Títol: Torn de nit
Autor: Agustí Vehí (Figueres, 1958)
Editorial: Alrevés
Any: 2012
Pàgines: 192
Llengua: català
Preu: 15 €
Sinopsi: La petició d’un informe a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l’engranatge del torn de nit del cos policial d’aquesta vila de l’Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d’una setmana, nit rere nit, s’entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.
Crítica literària (Núria Martínez): Des de que l’editorial va treure aquesta segona edició que incorpora el relat ‘Qualsevol nit, a Figueres, pot sortir el sol’ que la novel·la de l’Agustí Vehí és a la prestatgeria de casa esperant. Les novetats l’hi han anat passant per davant, i ara que gràcies a un club de lectura m’he submergit en les seves pàgines em pregunto: com he pogut esperar tant!?
Feu-me cas i llegiu primer el relat, d’ell sorgeix la novel·la i quina novel·la!
La contraportada ja ens avisa del que trobarem: tot un vodevil negre-policial a l’empordanesa. Us garanteixo que des de la primera pàgina un somriure apareix als llavis del lector i que més d’una vegada es converteix en una riallada.
Vehí ens porta una novel·la policial i tant que sí, els protagonistes són policies del torn de bit de Vilaclara, però és una novel·la de gènere policial força diferent. No hi trobem ni sang i fetge, ni trets —bé sí, d’això sí que n’hi ha—, ni procediment, ni morts… alguna persecució això també, però poc més.
Que hi trobem doncs? Un seguit d’històries que succeeixen a la nit empordanesa i que tenen com a protagonistes al caporal Palomares, en Palomu, en Nicetu, en Marcel·lí, la Jènnifer i en Codipenal, els integrants del torn de nit, a qui acompanyaran un seguit de veïns de la població. Les situacions delirants, surrealistes i absurdes estan a l’ordre del dia, o millor dit de la nit.
Els personatges són magistrals, acabes fent-los teus i empatitzant amb ells. Cadascú d’ells té un tret característic que el fa únic. Són entranyables i t’acompanyen molts dies després d’haver acabat la lectura. I sempre que hi penses és amb un gran somriure dibuixat a la cara. No es pot ser més poca traça i bona gent que els integrants d’aquest torn de nit.
Dir-vos que hi ha un personatge que pren un protagonisme destacat i que no és cap d’ells ni tan sols és una persona, és l’entranyable Carajillo, i aquest cop no és cap sobrenom, és el cigaló de tota la vida.
