Títol: Lladre de mar
Autor: Josep Masanés (Barcelona, 1967)
Editorial: Cossetania
Any: 2021
Pàgines: 144
Llengua: català
Preu: 13 €
Premis: Guanyador del X Premi de narrativa marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2020
Sinopsi: Ciutadella de Menorca, 1780. Rafael Torelló té només deu anys i el seu destí trist i famolenc sembla que es troba en un taller de sabates a fer avarques. El seu somni, com el dels seus amics, és embarcar-se en un vaixell de guerra i viure aventures a la mar. La conquesta de Menorca pel duc de Crillon i els seus plans de conquerir Gibraltar donaran a Rafael Torelló una oportunitat imprevista per complir els seus somnis. Però una oportunitat no és una victòria, només és una possibilitat. Una història sobre el mar i els corsaris al tombant del segle XVIII.
Crítica literària (Núria Martínez): Parlar d’en Josep Masanés és parlar d’un autor amb una llarga trajectòria de premis literaris.
Aquest cop parlarem de ‘Lladre de Mar’ X Premi de narrativa marítima vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2020. Un llibre que d’entrada ja em va cridar l’atenció per la seva portada. Les aventures de corsaris i pirates sempre m’han cridat molt l’atenció i m’han fet gaudir d’allò més. Aquesta no seria pas l’excepció.
Rafel Torelló ens explicarà en primera persona la seva vida com a corsari a la Menorca del segle XVIII. Torelló vol, segons paraules seves, netejar la imatge dels corsaris, ja que segons ells sempre se’ls imputen actes infames i mancats de tota lògica. Per això es remunta a quan ell era un marrec de deu anys i treballava en un taller d’avarques i es moria per viure grans aventures alta mar. No para fins a aconseguir enrolar-se en un vaixell cors i des de les hores no fa altra cosa que solcar els mars a la recerca de vaixells als qui robar. Es casa el seu amor d’infantesa, la Rosita Perruquet amb qui té ni més ni menys que vuit fills mentre s’enrola com a polissó, viu naufragis, agafa la febre groga, el fereixen i un munt de coses més.
Però no només d’ell ens parlarà en Torelló, sinó que ens farà cinc cèntims de com era la vida a Menorca i ens descriurà l’illa amb els seus camins, ports, nuclis de població, costums… També ens fa esment de les lleis que regulaven la ‘feina’ dels corsaris o com eren tractats quan queien presoners.
Escrita principalment amb un to irònic, distés, tot i que de vegades un xic dramàtic (quan les circumstàncies ho requereixen), m’ha sorprès per bé el canvi de registre que noto en l’escriptura d’en Josep, que aquesta vegada és molt més visual quasi cinematogràfica, que aconsegueix que el lector s’endinsi encara més en la història.
Agraeixo a l’autor que m’hagi permès reviure aquestes històries d’aventures marítimes que tant m’havien agradat en la meva adolescència i que poques vegades tinc la sort de poder llegir en la literatura actual.
‘Lladre de Mar’ és una novel·la d’aventures de corsaris a la vegada que no deixa de ser les memòries d’en Rafel Torelló, qui ens explica la seva vida com a corsari quan ja és un home de certa edat que exerceix com a faroner. Tot i que Torelló és un personatge fictici, la novel·la té tot un seguit d’elements històrics que ens descriuen com era l’illa al segle XVII quan va estar sota sobirania anglesa, francesa (durant un curt període de temps) i espanyola.
