Títol: El consentiment
Autor: Vanessa Springora (1972)
Traducció: Marta Marfany
Editorial: Empúries
Any: 2020
Pàgines: 208
Llengua: català
Preu: 19,90 €
Sinopsi: Seduïda a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor de cinquanta, Vanessa Springora desgrana, tres dècades més tard, el control i la manipulació que aquell home va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima, i l’empremta inesborrable de la relació al llarg de la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat. En aquest llibre extraordinari, Vanessa Springora explora la noció ambigua del seu consentiment, alhora que posa en qüestió les derives d’una època que arriba fins avui i la complaença d’un medi literari encegat pel talent i la celebritat.
Crítica literària (Núria Martínez): Saber que el que tenia davant era un relat biogràfic, que els fets que ens relata van succeir-li a ella, a l’autora, em posava els pèls de punta abans de començar la lectura. Sabia que no seria una lectura plaent ni lleugera i que acabaria molt emprenyada amb la humanitat en general. No m’equivocava gaire.
Tres dècades després, Vanessa Springora, ens explica la relació que va mantenir amb Gabriel Mazneff, un cèlebre escriptor que rondava la cinquantena quan ella només en tenia catorze. Els primers capítols ja ens deixen clar que l’entorn familiar de V, la protagonista, no és el més idoni. El pare comença sent una figura conflictiva, gelosa i possessiva que quasi sempre és absent, fins que ho és del tot en separar-se de la mare de la nena. La mare, vinculada al món editorial, està massa enfeinada per cuidar-se de la petita que creix envoltada de llibres i gent famosa. És en aquest context que coneix a G durant un sopar a què la mare la fa assistir.
V només busca una figura paterna, que els homes li facin cas, omplir el buit deixat pel pare, que l’estimin com s’estima a una nena. La seva sexualitat és precoç, massa i tot i els jocs amb els companys de la seva edat, són bagatel·les al costat del que viu amb G. S’enamora com només ho fa una nena de catorze anys. L’autora ens explica com l’home adult aconsegueix entabanar a la nena que només busca l’atenció que li manca a casa: les cartes que li escriu…, la insistència quasi malaltissa… com no caure en la seva xarxa quan només es tenen catorze anys? Quan et fan sentir especial, única, que ets l’escollida entre totes, quan et veus transformada en una deessa de l’amor?
Cau rendida als seus braços. Està enamorada i no s’adona que aquell a qui es dedica en cos i ànima és ‘allò que hom aprèn a témer des de la infància: un ogre’. Un depravador sexual. Un pervertit.
És un text dur, cru, però encara poc pel que podia ser. L’autora ens parla de la seva joventut, el seu malestar i la seva ceguesa davant els fets que va descobrint amb el pas del temps i que li mostren com realment és G. Vol i dol. Vol creure-s’ho però no pot. És massa per a ella. És fer caure al mite, l’ídol dels peus de fang. A poc a poc s’adona que no és una relació ni normal ni sana. Algú li fa obrir els ulls, algú més proper a la seva edat i és aquí quan arriba la pitjor part: la vergonya, el dolor i la humiliació.
Després de posar fi aquesta relació tòxica, perillosa, apassionada i il·legal ha de fer front als records embriagadors que li queden i al setge monstruós a què la sotmet G. Inclús la seva mare li diu que no entén com pot deixar-lo si ell l’adora. Com pot una nena, tan sols té setze anys, fer front a tot això sola?
El ‘consentiment’ d’una nena de catorze anys és suficient per no condemnar els fets, per no considerar que es va abusar sexualment i psicològicament d’ella, per no pensar que se la va sotmetre i se la va anul·lar com a persona?
