Títol: La cervesa de la Highsmith
Autor: Diverses autores
Editorial: Pagès Editoris
Any: 2021
Pàgines: 148
Llengua: català
Preu: 15,00 €
Sinopsi: Patricia Highsmith va ser una escriptora contra corrent. El 1950 va publicar Estranys en un tren, una novel·la negra de culte escrita en un món essencialment masculí, on poques dones destacaven en aquest gènere. L’autora va aconseguir fer de la recreació del suspens i de l’angoixa el seu principal element literari. Recordant una visita a Lleida en què l’escriptora va quedar enamorada de la cervesa (va ser un dels motius pels quals va acceptar la convidada a visitar la ciutat), vuit autores de novel·la negra catalana li reten homenatge en aquest volum: Anna Maria Villalonga, Montse Sanjuan, Esperança Camps, Raquel Gámez, Núria Cadenes, Marta Alòs, Susana Hernández i Margarida Aritzeta demostren que la Highsmith té hereves molt potents en català. Sebastià Bennasar ha preparat aquesta antologia específicament per al centenari de l’autora i per a la col·lecció Lo Marraco Negre.
Una antologia de relats negres de diferents autores contemporànies que no només fan un homenatge a l’escriptora, sinó que escriuen cadascuna de les peces amb la màxima qualitat possible per constatar un fet que molts ja sabíem: que a la novel·la negra catalana les dones hi juguen un paper fonamental.
Crítica literària (Núria Martínez): Coincidint amb el centenari del naixement de Patricia Highsmith Pagès editors va decidir retre-li un merescut homenatge. Per aquest motiu i sota la batuta del director de la col·lecció ‘Lo Marraco negre’ van decidir reunir a nou veus, plomes, de la novel·la negra catalana en un mateix volum: ‘La cervesa de la Highsmith’.
El perquè del títol, i moltes altres coses, ens les explica Sebastià Bennasar a l’inici del recopilatori, sota el títol ‘la seducció es vesteix de negra’. I crec que amb aquest encapçalament ho ha encertat de pler. El volum sedueix des de l’inici fins al final, de la mateixa manera que Highsmith seduïa al lector amb cada una de les seves obres.
Un homenatge tan heterogeni com ho són les seves autores. Nou relats tant negrots com negrotes són elles. Nou històries amb el segell inconfusible de les seves creadores. Nou veus que és un delicte no conèixer si t’agrada no només la novel·la negra, sinó la bona literatura. Nou dones que et fan vibrar, sentir, riure o plorar (segons toqui), somriure (quasi sempre) i gaudir llegint els seus escrits.
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura, també que valen més poques paraules i ben dites o que com més curt millor. Qualsevol d’aquestes frases fetes és aplicable al número vint de la col·lecció ‘Lo Marraco negre’. Els relats són breus, menys de cent cinquanta pàgines per tots ells (incloent-hi les paraules inicials d’en Bennasar). Et quedes amb ganes de més cervesa, de fer una altra birra, però sabent que el que has degustat excel·leix dins de la negror literària.
