Després de molts mesos, tornem a parlar amb una taradellenca a l’estranger. Avui la protagonista és la Paula Roma, que ja al 2015 la vam entrevistar en una estada d’au-pair que va fer als Estats Units, concretament a Philadelphia. Ara hi viu de forma permanent des del 2019, però a Houston a l’estat de Texas.
La seva segona etapa americana va començar a l’agost de 2019, quan amb la seva parella es van traslladar fins als Estats Units per aprofitar una plaça de mestre a l’estranger que ofereix el Ministeri d’Educació. “Era un estat desconegut per a mi, ja que prèviament havia viscut a EEUU però als estats de l’Est, havia viatjat molt per l’Oest del país, però mai havia tingut la possibilitat de visitar o conèixer res del sud”, explica.
Total, que la Houston Independent School District van contractar-la. Es tracta del districte escolar més gran amb 197.000 estudiants repartits en 276 centres a tota la ciutat i amb un percentatge molt alt d’hispans (un 62%) i població majoritàriament provinent de la immigració. La Paula és mestre de 4t de Primària en una escola on el 70% és població hispana, el 20% són refugiats afganesos, iranians i siris i el 10% afroamericans. “Com que sé parlar castellà, tot el meu alumnat és de procedència hispana i la meva tasca és ensenyar l’anglès a tots ells per tal que a final de curs passin uns exàmens estatals anomenats STAAR on s’avalua el nivell de matemàtiques i de lectura de l’alumnat”, ens explica.
Aquest any ha rebut el premi de mestra bilingüe de l’any. I és que a totes les feines mensualment es donen premis a ‘Empleat del mes’ i a final d’any al ‘Treballador de l’any’. En el cas escolar, després pots passar a diferents fases de premi del districte escolar, a l’estat de Texas i a la lliga nacional, podent optar a una recompensa en diners i matrícules de formació.
A nivell de país destaca que Texas és “un dels estats on millor es viu” i es caracteritza les tradicions, hospitalitat “surenya”, l’accent i la cultura. Destaca que Houston “és una ciutat molt verda, plou moltíssim” i explica que a Texas “hi ha molts contrastos. No tot són bales de palla i planes enormes amb vaquers i ranxos”. També destaca que a les escoles cada matí es jura a la bandera dels Estats Units i es fa honor a la bandera de Texas: “És l’únic estat on hi ha un sentiment de pertinença a l’estat primer i al país després. Una mica com els catalans i Catalunya”.
Explica que tenen una dita ‘everything is bigger in Texas’ (tot és més gran a Texas) i assegura que és veritat. “Tots els cotxes són mida ‘camioneta’. Els restaurants també tenen racions de menjar que no te les acabes (hamburgueses, tacos, burritos…). Els supermercats també són d’un altre món… no te’ls acabes… prestatges i prestatges de diferents tipus de pa bimbo, de diferents marques de patates fregides, de diferents marques de refresc..”.
Amb tota aquesta informació, avui coneixerem la nova experiència de la Paula als Estats Units:
– Com es veu Taradell des de Houston (Estats Units)?
És casa, família, amics. Es veu lluny, però a la vegada a prop.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
Es troba a faltar el caliu familiar i la vida de poble en general. També el que enyoro és poder comprar a establiments designats al producte (carnisseria, peixateria, fruiteria…). Aquí tot es compra als supermercats i la qualitat del producte no és tan bona.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
El Castell d’en Boix o la Serra són els llocs on més records tinc de petita. Però quan parlo amb la gent gaudeixo molt ensenyant fotos del campanar, de les cases modernistes, la Plaça de les Eres i la història que tenim.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
De totes les festes em quedo amb la Festa Major.
– Un record de petita?
Els dissabtes a la tarda al Cau.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Sempre els hi explico que estem a una hora de Barcelona i que ens envolten muntanyes i molta zona verda. Els hi transmeto que és un poble tranquil, on ens coneixem tots.
– Què exportaries de Texas a Taradell?
De Texas exportaria el que anomenen aquí “southern hospitality“. Tots els estats “surenyos” se senten molt orgullosos d’aquesta hospitalitat. Tendeixen a ser persones molt educades, amb un encant especial i molt amigables/xerraires.
– Quant val un cafè als Estats Units?
Un cafè amb llet són uns 5 dòlars. I els productes en general són una mica més cars que els preus que tenim a Catalunya.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Texas?
A Texas la tradició més important és el Rodeo. Cada any comencen competicions cap al gener i van fent gira per diferents pobles i ciutats. De tot Texas el rodeo de Houston és el més important. Només hi he pogut anar un any perquè amb la covid el van aturar, però es tracta d’anar a passar la tarda al recinte on hi ha barraques de restaurants, parc d’atraccions i llavors entres al recinte on es fa el rodeo i hi ha espectacle de vaques, cavalls, ovelles i competicions des de nens fins a adults i després un concert (normalment de música country).
– A quin lloc de Texas portaries un visitant?
No soc molt fan de la ciutat de Houston. La trobo poc acollidora tot i que té raconets amb molt d’encant.
El barri on vivim és un barri històric amb cases victorianes i molts espais verds. Des de casa mateix pots agafar el carril bici que et porta pel riu i veus tot l’skyline fins a arribar al centre de la ciutat. Al centre hi ha edificis que s’han conservat molt bé i que mantenen l’encant que la ciutat tenia als anys 20-30. Seguint pel carril bici i vorejant el riu trobem unes escultures de Jaume Plensa que es camuflen dins el verd dels arbres. I finalment acabaria fent un brunch a una cerveseria local que té vistes a la ciutat.
El que també s’ha de fer sí o sí a Texas és una bona barbacoa, coneguda amb el nom de Texas BBQ. Carns fumades condimentades, específicament vedella, costelles de porc i salsitxes. Té influències i s’utilitzen tècniques de fumar la carn que van importar els immigrants del segle XIX provinents d’Alemanya, República Txeca i el centre d’Europa.
– Tornaràs a Taradell?
Sí. Sens dubte. Em quedaré aquí una temporada més, però la idea és tornar.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell…
Familiar.
