Crítica literària: ‘La llibreria ambulant’ de Christopher Morley

Títol: La llibreria ambulant

Autor: Christopher Morley (Bryn Mawr, Pensilvània, 1890 – 1957)

Traductora: Dolors Udina

Editorial: Viena edicions

Any: 2014

Pàgines: 160

Llengua: català

Preu: 16,90 €

Sinopsi: En Roger Mifflin, un llibreter ambulant que no desitja altra cosa que tornar al seu Brooklyn natal per escriure les memòries, aconsegueix traspassar el seu dubtós negoci sobre rodes (incloent-hi el cavall i el gos) a la desesperada senyoreta McGill, que està més que tipa de la seva monòtona vida com a grangera. I aquest irracional cop de cap de la senyoreta McGill és el punt de partida d’un seguit de peripècies que ella mai no s’hauria atrevit ni a imaginar… i encara menys en companyia d’en Mifflin, al qual s’ha compromès a portar a l’estació de tren més propera amb una única condició: que durant el trajecte li expliqui tot el que li cal saber per tirar endavant amb èxit la seva llibreria ambulant.

Crítica literària (Núria Martínez): Els llibres que parlen de llibres sempre m’han agradat. Aquest feia molt de temps que era a la meva llista de pendents i ara em pregunto per què he tardat tant a llegir-lo.

‘La llibreria ambulant’ és d’aquelles històries que et manté amb un permanent somriure mentre el llegeixes.

La història ens l’explica la seva protagonista, l’Helen McGiil, una dona soltera, a la quarantena, que ha passat de ser institutriu a ser grangera i que durant anys i panys l’únic que ha fet ja estat cuinar i tenir cura dels animals i del seu germà, qui s’ha convertit en un escriptor d’èxit i ha abandonat qualsevol tasca relacionada amb la granja. Tot canviarà quan en Roger Mifflin aconsegueix traspassar el seu dubtós negoci sobre rodes (incloent-hi el cavall i el gos) a l’Helen. El negoci no és altra que una llibreria ambulant.

Morley té la mestria de crear uns personatges captivadors, peculiars i espectaculars i ho fa amb unes pinzellades precises, sense grans descripcions ni parafernàlies. L’Helen i en Roger, el duet protagonista, es complementen a la perfecció creant situacions meravelloses, de vegades hilarants i unes converses divertidíssimes.

L’autor ens demostra la importància de tenir temps per a un mateix, per reflexionar, pensar o tan sols badar. Posa de manifest que una dona és capaç de portar a terme qualsevol iniciativa que es proposi, per esbojarrada que sembli i que les diferències literàries ens poden unir molt més que qualsevol similitud que puguem compartir.