Títol: El vincle més fort
Autor: Kent Haruf (Pueblo, Colorado, Estats Units, 1943 – Salida, 2014)
Traductora: Marta Pera Cucurell
Editorial: Periscopi
Any: 2021
Pàgines: 296
Llengua: català
Preu: 18,90 €
Sinopsi: L’Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d’hospital sota la vigilància d’un policia després d’haver estat acusada d’assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d’aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural.
Crítica literària (Núria Martínez): Hi ha autors que llegint-los per primera vegada saps que passaran a formar part dels teus autors de capçalera. Això és el que em va passar amb Kent Haruf al llegir ‘Cançó de la plana’ —primera entrega de l’anomenada trilogia de Holt—, em vaig enamorar irremeiablement de la seva prosa.
‘El Vincle més fort’ és la seva primera novel·la. Ens retrobem amb la població de Holt, Colorado, i, com a les seves predecessores, trobem un grapat de personatges que ens robaran el cor.
Haruf és un escriptor de personatges més que de trames profundes. Les seves novel·les acostumen a girar al voltant de la vida dels seus protagonistes a qui ens els presenta de la manera més planera i senzilla possible, però aconseguint que la seva quotidianitat del dia a dia sigui tan entranyable, com ho son ells. Fent que et sentis partícip de la vida a Holt.
Aquest cop, l’autor, ens explica la vida de dos germans: L’Edith i en Liam Goodnougth. I ho fa a partir del final de la història: quan ens trobem a l’Edith, una velleta entranyable, al llit d’un hospital i és acusada d’haver matat al seu germà.
El narrador en primera persona és en Sanders Roscoe, veí dels Goodnougth, qui comença dient-nos: ‘Bona part del que t’explicaré, ho sé. La resta ho crec.’ I és que la història s’inicia molt abans que ell nasqués.
Haruf es parla dels diferents vincles que poden unir o desunir a les persones: vincles familiars, d’amistat, d’amor/desamor. I ho fa des de la perspectiva d’en Sanders qui en tot moment interpel·la directament al lector i el fa partícip dels fets.
