Títol: Bon dia tristesa
Autor: Françoise Sagan (Cajarc, Lot, 1935 – Honfleur, 2004)
Traductor: Josep Maira Pinto
Editorial: Viena edicions
Any: 2020
Pàgines: 184
Llengua: català
Preu: 16,00 €
Sinopsi: La jove Cécile passa les vacances d’estiu en companyia del seu pare, un vidu atractiu i seductor, amant de les relacions ocasionals, en una mansió a la costa mediterrània. En comptes d’estudiar per als exàmens de setembre, la noia deixa escolar els dies, desvagada, a la platja, prenent el sol, i de nit no es perd mai cap festa. Tots dos viuen en una harmonia feliç i despreocupada fins que apareix l’Anne, que va ser molt amiga de la mare de la Cécile, amb la intenció de posar una mica d’ordre en aquest deliciós caos hedonista. En descobrir les seves pretensions, la Cécile no dubtarà a posar en marxa tots els mecanismes d’un joc cruel del qual ningú no sortirà indemne.
Crítica literària (Núria Martínez): Françoise Segan ens situa a la dècada dels cinquanta, 1954 exactament, quan la jove Cécile i el seu atractiu pare passen uns dies de vacances a la costa blava on passa el dia ociosa entre els banys al mar, navegar en vaixell o flirtejar amb el jove Cyril. Tot canviarà, però, amb l’arribada de l’Anne, qui va ser la millor amiga de la mare de Cécile.
‘Bon dia, tristesa’ ens parla de la cultura de l’ociositat, la vida social i la lleugeresa. Raymond i Cécile practiquen un estil de vida propi, basat en la desimboltura i la diversió, força allunyat de la realitat. Viuen instal·lats en la tirania dels plaers, les rialles i la negació a curt termini. Són dues persones destructives, tòxiques en les seves relacions, el seu egoisme queda palès en totes les seves accions, sense que mostrin cap mena de remordiment, es mouen per pur interès i no dubten a fer el que calguin per a aconseguir el que desitgen.
L’Anne és una dona feta a si mateixa, que pensa que l’èxit d’una dona ha de venir d’ella mateixa i de la seva manera de pensar i actuar en la vida, que xoca frontalment amb la manera de pensar de Raymond: per a ell no és important que Cécile suspengui els exàmens, només ha de trobar un home ric que la mantingui la resta de la seva vida.
La contradicció de Cécile és que adora al seu pare i la seva manera de viure, però malda per ser com l’Anne: una dona intel·ligent, forta, irònica, mordaç i extremadament culta. Però, o bé per mandra o per costum, va completament en contra dels valors que l’Anne intenta inculcar-li. Les seves accions egoistes i de nena malcriada acabaran en tragèdia.
