Un carnaval fora de temps. I no només aquest any, distorsiona. No fer les coses quan toca i perquè si, perd tot el sentit que és mereix. El nostre calendari i la nostra història no la podem obviar. Són referents i els referents són necessaris per estructurar-nos i culturalment enriquir-nos. En tot cas, s’ha d’explicar molt bé.
El carnaval de Taradell arrossega molt jovent de poca edat i encara que a ells els sembli que no, confien amb els adults. Som els seus mestres… Mirar-los per la finestra m’emocionava. Un per un respirava i saltava el seu futur i el futur del nostre país que ells hauran de decidir.
Pel camí sempre se n’entrebanca algun. Al portal de casa vaig consolar plors, que pel que fos, va “consumir” més del que tocava. Ho deixo aquí. Confiem-hi malgrat tot.
Una altra cosa que vull comentar:
Tots vivim la marginació de la nostra llengua, el català. Un dia amb tant ressò com aquest, per inèrcia o moda, es va deixar perdre l’oportunitat d’escoltar i ballar les nostres músiques i molts bons cantants. Va ser una llàstima.
Que tots plegats cuidem dels nostres joves sempre i endavant!
Cordialment, Marta
Taradell, 4 d’abril 2022
Marta Molist
