Títol: Estiu de llops
Autor: Hans Rosenfeldt (Barcelona, 1964)
Traductora: Cristina Sala i Marta de Bru de Sala
Editorial: Columna
Any: 2021
Pàgines: 480
Llengua: català
Preu: 19,90 €
Sinopsi: La troballa de restes humanes a l’estómac d’un llop mort a la petita i tranquil·la localitat de Haparanda, a la frontera entre Suècia i Finlàndia, posa en marxa una investigació que farà canviar per sempre el destí de la policia Hannah Wester. El cas sembla que està vinculat a un enfrontament entre narcotraficants que va acabar en un bany de sang i que va tenir lloc a Finlàndia temps enrere, però què hi feia l’última víctima al bosc dels afores de Haparanda? La Hannah i els seus companys hauran de remoure cel i terra per descobrir què va passar realment i poder tancar el cas, però els dies passen i l’aparició de més cadàvers posa la Hannah i el seu equip en el punt de mira.
Crítica literària (Núria Martínez): Vaig llençar-me de cap a la lectura d’aquesta novel·la després d’haver llegit totes les entregues publicades de la sèrie Bergman que el seu autor va escriure a quatre mans amb Michael Hjorth. Esperava trobar quelcom semblant, poder no en contingut, però si històries i personatges que m’atrapessin d’igual manera. Tot i que no diré que no m’hagi agradat, el cert és que aquest primer volum de la sèrie Harapanda, m’ha deixat un regust agredolç.
D’entrada res a veure amb l’altra sèrie. Això per si sol podria ser, hauria de ser, un punt a favor. Són molt diferents. Aquí no trobem investigadors d’elit, sinó a la policia local que ha de menester ajuda d’altres cossos per tal de solucionar el cas. Hanna Wester és la policia protagonista, ella i el seu equip, com no podria ser d’altra manera. Però evidentment la gran protagonista és la ciutat, i això ja ens ho deixa clar el títol de la sèrie.
Ens situem a una ciutat del nord de suècia, a la frontera amb Finlàndia on es troben unes restes humanes dins l’estómac d’un llop que ha estat enverinat. A partir d’aquí seguirem la investigació del cas i veurem com es va embolicant la troca, ja que el narcotràfic entra en joc juntament amb les màfies russes.
Tot i que Wester és la principal protagonista, el cert és que aquesta primera entrega és bastant coral i un seguit de personatges tenen un paper força fonamental. Es llegeix bé, i és entretinguda, no ho negaré i té un seguit de subtrames que es van entrellaçant per crear l’univers Harapanda , un final que encara que és inclusiu deixa una porta oberta a una segona (tercera, quarta i quinta, segurament) entrega i que pot deixar amb ganes de saber més a segons quins lectors.
