Títol: Llevantada
Autor: Carme Ripoll (Barcelona, 1945)
Editorial: Obrador editorial
Any: 2021
Pàgines: 104
Llengua: català
Preu: 13,00 €
Sinopsi: Dues persones units per una amiga en comú que els dona suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s’adona que, quan l’oratge s’encalma, res és com abans. No poden recuperar el que la llevantada ha malmès, ni els projectes fredament calculats, ni les velles històries d’amor.
Crítica literària (Núria Martínez): Una novel·la menys lleugera del que sembla i que ens parla de les llevantades personals i emocionals que ens poden canviar la vida. En aquest cas veurem les llevantades viscudes per la Joana i en Bernat dues persones que inicialment no es coneixen, però que han mantingut una relació professional a través del correu electrònic i que tenen una molt bona amiga en comú, la Denise i el fet que la seva vida a donat un tomb de cent vuitanta graus.
Carme Ripoll situa l’acció a diferents indrets de la geografia francesa, tot i que podríem dir que el centre neuràlgic de la mateixa és a París. L’autora va viure uns quants anys al país veí i per això en moltes de les seves novel·les part de l’acció transcorre a les seves terres.
Estructurada en capítols curts, Llevantada és una novel·la coral, per més que com he dit abans la Joana i en Bernard són els que pateixen els estralls d’aquesta llevantada. Els capítols són com petits retalls que un cop cosits entre si ens conformen una veritable labor de patchwork. A mesura que anem llegint i entrellaçant totes les històries, anem entenent el passat i el pressent dels diferents personatges, les relacions que els uneixen i separen.
Al llarg de la novel·la trobem un seguit de cartes que la Joana escriu a diferents personatges: l’André, en Jaume, als seus fills, i que seguint amb el símil de la costura i les labors poden dir que funciona com el fil que uneix a diferents retalls. Cartes on ella expressa els seus sentiments, les seves emocions, i on dona peu a què qui la rep pugui deixar-la reposar i rellegir-la més endavant per poder arribar a copsar el que realment vol transmetre i acceptar la realitat de les lletres escrites.
Una novel·la senzilla, vital, que ens parla d’amistat, d’amor, també de desamor, però sense que sigui especialment dolorós, més aviat com un pas necessari per donar un tomb a unes situacions que havien quedat anquilosades i de les quals, els protagonistes, no sabien ben bé com sortit.
