Títol: Sota la neu bruta
Autor: Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959)
Editorial: Cossetània edicions
Any: 2021
Pàgines: 128
Llengua: català
Preu: 12,10 €
Premi: Novel·la guanyadora del XXXVIII premi de narrativa d’Ebre
Sinopsi: Dos matrimonis van a esquiar a Masella just abans del que TV3 ha anunciat com la Tempesta del Segle. La nevada comença quan tornen al xalet i el cotxe queda bloquejat. Han de recórrer el darrer quilòmetre a peu, sota una nevada mai vista. Ja al xalet, s’adonen que un d’ells, el Salvador, ha desaparegut pel camí. El seu amic Ferran torna a sortir, però és impossible trobar-lo. No és fins a l’endemà que apareix el cadàver del Salvador, sota la neu bruta. I en aquest punt, junt amb una descripció de les complexes relacions d’amor, infidelitat i gelosia entre les dues parelles, brolla la sospita. I si el Salvador ha estat víctima d’un assassinat?
Crítica literària (Núria Martínez): «És possible haver comès un assassinat i no saber-ho del cert?» és la pregunta que martiritza al Ferran i que acaba portant-lo a veure una psicòloga i a fer-li cas, escrivint — exercici de narrativa terapèutica, segons la seva psicòloga—, els fets que van succeir, dos anys abans, el dia de Nadal sota l’anomenada ‘Tempesta del segle’ quan es troba esquiant a Masella amb la Rosa, la seva esposa i en Salvador i la Marina, un matrimoni amic.
Com a bons ‘pixapins’ no fan cas de les advertències dels meteoròlegs perquè, al cap i a la fi, cada any sembla haver-hi una tempesta del segle, i s’entretenen bevent i xerrant en un restaurant a dos quilòmetres i escaig del lloc on s’allotgen, fet que comporta que la tan avisada tempesta els agafi de ple i hagin de fer els darrers cinc-cents metres a peu i sota una climatologia insuportable, amb unes quantes copes de més, especialment ells, i el cansament acumulant per l’esforç fan una tràgica combinació que dona com a resultat que en Salvador no arribi a la casa i ningú sàpiga que ha succeït amb ell.
Amb aquest fet arrenca una de les trames més curtes i fosques que he llegit mai. I és que amb 124 pàgines, l’autor, en té prou per crear un entrellat ple de culpes, mentides, enganys, tot ben relligat pel misteri de saber si s’ha comès un assassinat o no.
El cos d’en Salvador apareix sota la neu bruta, però no és l’únic que està enterrat sota capes de brutícia. L’amistat d’ells dos no és tan idíl·lica com sembla i moltes capes, com si d’una ceba es tractes, de hipocresia amaguen infidelitats, enveges, inseguretats i gelosia, entre d’altres grandeses.
