Títol: Encara hi ha flors
Autor: Margarida Aritzeta (Valls, 1953)
Editorial: Capital Books
Any: 2022
Pàgines: 288
Llengua: català
Preu: 18,50 €
Sinopsi: Poc podia imaginar-se en Kàputx com s’embolicarien les coses quan va rebre l’encàrrec de desplaçar-se a La Malvasia, una casa a prop del monestir de Santes Creus. La propietària, una arquitecta que vol convertir-la en una casa rural de luxe, li demana que aplegui les llegendes locals sobre bandolers perquè la zona tingui un atractiu turístic nou. Però en aquella casa, encara en obres, ja s’hi han viscut diverses amenaces (rodes punxades, pintades fetes amb sang) i en Kàputx hi trobarà un ambient inquietant, fins i tot fantasmagòric.
Crítica literària (Núria Martínez): En Kàputx, aquell periodista que els seguidors de la Mina Fuster coneixem tan bé, és qui ens explica aquesta història a cavall entre 1974 i l’actualitat.
En situem al principi de la pandèmia, en aquell primer confinament rigorós. I el nostre protagonista es troba a la Malvasia, una casa de turisme rural propera al Monestir de Santes Creus, on la Sílvia l’ha contractat perquè reculli les llegendes locals sobre bandolers i aconseguir un nou atractiu turístic que oferir als seus hostes. Bandolers, els Arcàngels, que no seran tan romàntics com ho podia haver estat La Pera, a qui es fa referència en algunes ocasions.
Reclosos a la casa conviuran la Sílvia, en Mateu (Kàputx), en Wilson i la Cinta. Quatre personatges que —estan als antípodes els uns dels altres i que no sempre són el que semblen ser— compartiran vetllades, sopars, ampolles de vi, confidències i algun ensurt.
Amb aquestes xerrades nocturnes i els records d’adolescència d’en Mateu, anirem reconstruint la història de la Carola i els seus germans. Però, els habitants de la casa no són els únics a dir la seva, hi haurà un seguit de personatges que també hi ha portaran el seu granet de sorra.
L’autora ens porta una història molt fosca on el natural i el sobrenatural conviuen amb total tranquil·litat. Ens parla dels temps de pandèmia, de la por i del desconeixement. De la importància dels records; de les històries amagades al llarg dels anys; de les capses de fotografies antigues, que moltes vegades ens mostren el que les paraules no ens diuen.
En una trama on, com en un bon trencaclosques, les peces van encaixant i trobant el seu lloc a mesura que avances en la lectura. On hi ha constants referències a la literatura a la música, la gastronomia i a l’enologia.
