Taradell recorda i dignifica les víctimes taradellenques de la Guerra Civil i la postguerra

El cementiri de Taradell ha acollit aquest dissabte al migdia un acte de memòria i record a totes les víctimes taradellenques de la Guerra Civil i la postguerra. L’acte ha tingut lloc a la part del cementiri nou, just a la zona del monument als caiguts, obra de Josep Ricart, i ha comptat amb molts familiars de les víctimes.

Al peu del monument als Caiguts, ubicat al cementiri l’any 1978 amb la voluntat d’homenatjar totes les víctimes, fossin del bàndol que fossin, de la guerra civil (anteriorment estava al Passeig Sant Genís, davant de l’església i només feia referència als soldats morts del bàndol franquista), s’hi ha col·locat una placa amb els noms de les 105 víctimes i despareguts taradellencs durant el període de la Guerra civil i la postguerra. Allà, un a un, els familiars de les víctimes (no hi havia representació de totes les víctimes) han rebut un record i una flor de part de l’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, i la regidora de Cultura i Patrimoni, Míriam Martínez.

L’alcadessa, Mercè Cabanas, ha recordat que “en una guerra hi perd tothom. Només hi guanyen els que la provoquen” i ha destacat que, malgrat que tard, era un acte que calia fer: “Fer costat a les famílies per parlar de forma oberta, sense rancúnia, d’uns fets que encara estaven enterrats” i “fer justícia a totes les víctimes innocents”. Roger Heredia, president de l’Associació del Banc d’ADN de Desapareguts de la Guerra Civil, s’ha preguntat perquè “passats 80 anys encara tenim tanta gent desapareguda en aquest país” i ha recordat que la transició “va ser una transacció on els franquistes es van vestir de demòcrates”. També ha explicat que a Catalunya hi ha 671 fosses i ha fet una crida a donar ADN per trobar familiars desapareguts.

Josep Font, responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria, ha destacat que “45 anys després que s’hagi posat nom a les víctimes, em sembla important de destacar” i ha afegit que “sense ajuntaments les polítiques de memòria no tindrien sentit”.

L’acte ha comptat amb l’acompanyament musical de Núria Güell i Jofre Bardolet. I s’ha tancat amb la descoberta d’una segona placa commemorativa d’una fossa a Taradell, inclosa recentment a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Es tracta d’una fossa, que està a la part vella del cementiri, i que fa referència al Bosc del Ricart on es van trobar les restes de tres soldats republicans, de la 74a divisió 229 brigada mixta, que van morir el 2 de febrer de 1939 durant l’entrada de les tropes franquistes a Taradell. Es tracta de Doroteo Marco i Joan Moreno, i un tercer soldat desconegut, a qui li van trobar la documentació de Rafael Ribot al damunt i es va pensar inicialmen que era aquesta la seva identitat. Precisament, va ser gràcies a Rafael Ribot, que va ser detingut el 1939 per les tropes franquistes abans d’entrar a Taradell, qui després de passar per diverses presons i camps de concentració, el 1945 va tornar a Taradell per fer fotos del lloc i de la fossa. La regidora Míriam Martínez ha relatat com van ser aquells dies de 1939 a Taradell i ha recordat la figura de Josep Miret, com a persona que va investigar i va trobar referències a la fossa i els soldats republicans enterrats a Taradell. La placa que recorda aquesta fossa, també recorda a Joan Arumí, Francesc Llastanós, Lluís López i Marcel Casellas que van morir pels voltants de Taradell durant l’entrada de les tropes franquistes aquell 2 de febrer de 1939.

Podeu veure més imatges clicant a la imatge de sota: