Títol: El diable no viu a l’infern
Autor: Franck Bouysse (Corrèze, 1965)
Traducció: Maria Llopis
Editorial: Crims.cat
Any: 2022
Pàgines: 210
Llengua: català
Preu: 18,00 €
Sinopsi: Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l’única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l’Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l’abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes.
Crítica literària (Núria Martínez): Les Doges és un lloc aspre i nevat, fet de silencis on dos homes solitaris comparteixen una dura existència al cor d’aquesta remota regió de les Cevennes. Les Doges són l’Abel i en Gus, dos pagesos taciturns que creuen el destí de les seves granges al ritme de la terra i el bestiar. No són amics, ni de tros, senzillament s’ajuden quan és menester.
En aquest entorn hivernal, hi ha ressò de trets que espanten els tords, petjades descalces i sang a la neu. Les Doges també són secrets enterrats, paraules i lamentacions callades.
Franck Bouysse ens endinsa en un món de patiment, el d’en Gus. D’una infantesa de maltractaments continuats, físics i psicològics, amb uns pares violents, que sembla que odiïn al seu fill, on no coneix més tendresa que la de la seva àvia qui intenta protegir-lo. Una violència que s’estén més enllà de les quatre parets de casa i s’allarga a l’escola, als carrers del poble. Ell mai entén aquest odi visceral dels pares i es pregunta on es va equivocar, que va fer malament i com hi podia haver posat fi.
Una de les escenes més fosques i colpidores és la de la mort de la mare d’en Gus i l’actitud que ell té davant els fets.
Entendrem el perquè de tot plegat, però per això hem d’arribar al final d’aquesta trama tan crua i colpidora, que ens mostra el més fosc de l’ànima humana, que destapa secrets amagats al llarg de tota una vida i que potser haurien hagut de sortir a la llum molt abans o no fer-ho mai.
L’ambientació és opressiva, claustrofòbica i immensament fosca tot i la blancor de la neu que cobreix el paisatge. La intriga ens embolcalla des de la primera plana i enes estreny com l’abraçada mortal d’una serp que no et deixa moure mantenint-te dins de la lectura.
