El Castell d’en Boix o Castell de Taradell es convertirà en un espai de propietat municipal en les properes setmanes. L’Ajuntament de Taradell formalitzarà un conveni amb els seus propietaris, la família Vilacís, per adquirir en propietat el castell i el seu entorn, un dels espais més simbòlics i representatius del municipi.
El conveni posarà fi a un procés que es va iniciar al 2002 amb les primeres converses i un primer conveni per fer el canvi de propietat. Però des de llavors no s’havia finalitzat el procés amb l’execució del conveni, ja que una opció contemplada era fer una permuta amb els propietaris a canvi d’unes parcel·les al polígon de Castellets en un pla parcial que no es va fer i que tampoc està previst fer a curt termini. L’altra opció contemplada era adquirir el Castell per 108.000 euros en aquell 2002, però tampoc es va acabar executant.
Ara s’està acabant de redactar el conveni per complir amb aquell conveni inicial, fixant i concretant tots els paràmetres i actualitzant el preu de compra 20 anys després d’acord amb els preus actuals i l’increment de l’IPC. Ara s’està calculant per concretar aquest preu, tot i que el cost podria rondar els 200.000 euros per a uns 3 hectàrees de terreny, en les quals està ubicat el Castell de Taradell. “El dia de la dona vaig anar a veure la propietària i em va dir que no s’havia acabat el conveni que vam signar l’any 2002, i ara s’han donat les circumstàncies i ens hem posat d’acord amb els propietaris per formalitzar aquest conveni. El Castell era com un possessió de l’ajuntament, però no n’era propietari”, va explicar l’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, en la roda de premsa de balanç de mandat.
El castell de Taradell és documentat des de l’any 893. Segons un article de mossèn Antoni Pladevall, era un castell termenat, cosa que vol dir que protegia un gran terme, però no era un castell de residència de senyors feudals. Només hi va tenir una família de guardes, els castlans que inicialment es cognominaven Taradell i després Riudeperes, que havien de cuidar de tenir-lo ben conservat. També hi havia una família o persona que el guardés i hi visqués sempre, el bada, que en cassos de perill tocava un corn si era de dia o encenia una foguera si era de nit, que es repetia des de torres o guardioles, repartides en punts claus del terme. Aleshores hi acudien tots el homes del terme armats per defensar-lo i, en casos de perill de guerra o d’atacs de senyors veïns, havien de residir-hi dies i nits per torns ja fixats.
Als inicis pertanyia als comtes d’Osona-Barcelona que el tenien enfeudat o encomanat a una família de cavallers que prengueren el cognom de Taradell (Ató de Taradell va ser el primer documentat). A partir del 1165 amb el casament de Tiburgeta de Taradell amb Pere Vilademany, passar al cognom Vilademany. Descendents d’aquesta família, amb diferents cognoms, el posseïren fins el 1820.
El Castell de Taradell destaca per la bauma on està assentat, a uns 803 metres d’altitud, des d’on es pot veure el poble i en els darrers anys s’ha convertit en un espai molt visitat pels propis veïns i per la gent que practica senderisme o caminades.
