Títol: Malabèstia
Autor: Raquel Gàmez Serrano (Barcelona, 1987)
Editorial: Pagès editors
Any: 2022
Pàgines: 196
Llengua: català
Preu: 16,00 €
Premis: Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2022
Sinopsi: Torna Gal·la Antich, l’educadora social protagonista del thriller carcerari A la seva pell (2016). Després d’abandonar la ciutat, Antich treballa ara als Serveis Socials de Can Bosch, un poble de muntanya a tocar de les Colònies Forestals, o del Far West, com a ella li agrada anomenarles. Les colònies són a una urbanització inhòspita on viu la Jessi, una usuària que la durà pel camí del pedregar i la implicarà, sense adornar-se’n, en una nova investigació en què coincidirà amb el sergent Vehí. Tots dos es van conèixer quan intervenien en “el cas de la torreta”, en la novel·la de suspens psicològic No diguis res (2018), mereixedora del premi Millor Novel·la València Negra 2019.
Crítica literària (Núria Martínez): A ‘Malabèstia’ ens retrobem al personatge de la Gal·la Antich, aquella treballadora social que vàrem conèixer a ‘A la seva pell’. Un personatge carismàtic, peculiar i únic.
Aquest cop la Raquel ens posa davant una de les xacres més sagnats de la nostra societat: la violència de gènere. No només davant la problemàtica del maltractament de la dona a casa, sinó també del tracte (mal tracte) que més d’un cop rebem quan es decideixen a denunciar. Policies imbecils que per raons que escapen al nostre enteniment, decideixen vilipendiar-les i fer-les sentir pitjor del que ja se senten.
No és l’únic tema espinós que l’autora tracta, també ens parla de les plantacions de marihuana (macro plantacions), robatoris en urbanitzacions (colònies) aïllades, ocupació d’habitatges, retallades a les forces de l’ordre públic, policies corruptes, assetjament a la feina… Tot un ventall tristament conegut per tots i molt (massa) actual.
Escrita en primera persona i des de la perspectiva que donen els mesos transcorreguts des del moment dels fets, és la Gal·la qui ens els explicarà: el que ha vist, el que sap, el que ha intuït i el que l’hi ha contat. Sense ometre detalls, ni situacions virulentes i desagradables que remouran la consciència i l’estómac del lector.
La Raquel ens posarà davant situacions esfereïdores, que descriu sense recrear-se, però sense ometre detall. Una exposició directa, feta amb quatre pinzellades precises. Suficient per remoure’ns de cap a peus.
Si els personatges, especialment la Jessi o ‘la monyos’, com més us agradi, et roben el cor, menció especial mereix com l’autora els fa expressar; com utilitza un vocabulari acord a cada un d’ells i que deixa al lector sense paraules.
