Títol: La musa de la Plaça Reial
Autor: Rafael Vallbona (Barcelona, 1960)
Editorial: Univers
Any: 2022
Pàgines: 200
Llengua: català
Preu: 20,90 €
Sinopsi: En plena i fosca època franquista de censura permanent, Vallbona ens trasllada a una Barcelona clandestina de «bars, alcohol, noies, jazz, fum i quimeres de somiatruites que es pensaven que eren a Saint-Germain-des-Prés», transitada, entre d’altres, per Joan de Sagarra i Vázquez Montalbán, i marcada pel naixement de la mítica sala Jamboree, que molt aviat comptaria amb els Jazz Brothers i la Gloria Stewart, que es va convertir en la musa jazzística de la ciutat.
L’efervescència d’aquesta Barcelona tan viva i alternativa va quedar del tot truncada amb l’assassinat de Francisco Rovirosa, empresari i propietari, i la posterior repressió aplicada sobre els clubs de jazz i els seus principals reclams, entre els quals s’hi comptava Gloria Stewart.
Crítica literària (Núria Martínez): Rafel Vallbona ens porta una novel·la basa en fets i personatges reals de la Barcelona de la dècada dels seixanta ficcionant els fets coneguts com ‘el crim dels existencialistes’. Una maniobra de la policia del règim per implicar a la sala Jamboree i a la seva cantant, Glòria Stewart, per tal de poder acabar amb aquell niu d’intel·lectuals, comunistes i gent de mal viure, sempre segons l’òptica del règim.
En l’actualitat, any 2016 en Gerard, un jove estudiant universitari, està entestat a esbrinar que li va succeir al seu avi, un crític musical d’aquella època. Amb aquest pretext — recuperar la memòria familiar i saber qui som i d’on venim— l’autor enllaça els esdeveniments del passat amb el present.
Tenim dos arcs temporals i el relat de tres històries: la del noi a la recerca del seu passat, la seva memòria; la denúncia de la Barcelona de l’època i dels abusos policials que es cometien sense cap aturador; i el retrat de l’ambient musical al voltant del Jamboree, els músics que allà actuaven i el públic divers que freqüentava la sala.
Barcelona, com tota gran ciutat, anat canviant( per bé o per mal) al llarg dels anys, però sempre han conviscut més d’una Barcelona dins la mateixa ciutat. Vallbona aprofita la ben entesa per parlar-nos d’una Barcelona i una joventut que es desmarcava de la grisor imperant a l’època i a la ciutat. D’una Barcelona clandestina que vivia a l’ombra de la repressió franquista, la ciutat incòmoda per a uns i plaent pels altres…
