Fem Taradell-ERC presenta un programa electoral “amb la mateixa implicació, compromís i dedicació per fer avançar el poble sense arbitrarietats ni clientelisme”

L’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del 2006 al 2010 i director de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, va ser el convidat d’honor per apadrinar la presentació del programa electoral de Fem Taradell-ERC aquest dimecres al vespre al Centre cultural Costa i Font. L’alcaldessa i candidata de Fem Taradell-ERC, Mercè Cabanas, es va referir a les 2.312 persones que van votar-los fa quatre anys i a l’equip de 9 regidors destacant que “volem revalidar aquest resultat i millorar-lo”, tot i que la gent els diu que el context ha canviat. Cabanas va tornar a recordar que han canviat el model de treball a l’ajuntament fent-lo més transversal i va afirmar que “tenim credibilitat” perquè han complert amb el que van prometre d’una nova forma de governar i han explicat sempre què han fet i què no han pogut fer. “Seguirem tenint la implicació, compromís i dedicació per fer avançar el poble sense interessos, sense arbitrarietats, sense clientelisme… Endavant les atxes i fem que estiguin ben enceses durant aquests propers quatre anys”, va concloure.

Fem Taradell-ERC va exposar durant una hora les principals línies del programa electoral que faran arribar a la ciutadania. L’actual regidor d’Urbanisme i Sostenibilitat, Joan Canó, va apuntar molts projectes per aquests quatre anys emmarcats en l’àmbit de la sotenibilitat com a “eix fonamental i vertebrador per Taradell, perquè sense sostenibilitat ambiental no hi ha sostenbilitat econòmica ni social”. A nivell d’infraestructures va parlar d’acabar el segon pavelló d’esports que “donarà versatilitat en els usos als clubs de Taradell” i recuperar i remodelar la piscina municipal “perquè sigui accessible i usable per a tots els col·lectius”. Així, va apuntar que una de les prioritats serà fer un projecte de futur per a les instal·lacions del Club Parc d’Esports.

També es va referir a la mobilitat per potenciar noves dinàmiques. Així va explicar que volen pacificar tot el centre del poble i la zona comercial amb voreres més amples i una plataforma única al Passeig Domènec Sert i la Carretera de Montrodon. Al mateix temps, reformar i fer més accessible l’accés a l’aparcament 1 d’octubre i instal·lar els primers carrils bici que uneixin les urbanitzacions i els barris amb el nucli urbà. També va apuntar un projete per unir el barri de Montrodon amb el nucli de taradell a través d’un vial cívic paral·lel a l’actual carretera i desenvolupar la ronda Montserrat de la qual “comencem a tenir encarrilat el projecte i permetria donar sortida a l’Institut i descongestionar el centre del poble”. També es va referir a l’energia, apuntant que se seguirà apostant per fomentar la implementació d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a les llars i empreses, i es col·laborarà amb la Cooperativa Tarsos per implantar un parc solar fotovoltaic, amb la voluntat d’avançar cap a una sobirania energètica del municipi. També es va referir a fer millores a la xarxa d’aigua municipal per evitar pèrdues d’aigua que actualment ronden el 20% i que la seva gestió sigui pública a través de l’empresa del Consell Comarcal d’Osona.

Finalment, es va referir a la gestió de residus explicant tenim un percentatge de recollida selectiva de residus bo al voltant del 86%, però que es pot millorar reduint la generació de residus. Així, va explicar que un dels projectes és activar la identificació dels cubells a través d’un xipatge per “implementar la taxa justa, que qui més residus generi, més taxa paguin. Així aquells que ho fan bé, que intenten comprar productes de proximitat, a granel, pagaran molt menys que aquells qui generin més residus”. I en quant a habitage, va exposar que hi ha una manca d’oferta a Taradell i seguiran desenvolupant plans urbanístics per incrementar la dotació d’habitatge públic i privat, entre d’altres propostes.

L’alcaldessa Mercè Cabanas es va referir també a potenciar l’economia local perquè “no ens podem convertir en un poble dormitori. Cal que hi hagi serveis i comerços de proximitat, i que el carrer sigui viu i hi puguem fer vida, i viure millor tots els que hem decidit viure aquí”. També es va referir a la importància del civisme per tractar bé el poble i per avançar en el seu progrés a través de la coresponsabilitat de tots. La regidora d’Hisenda i Igualtat, Núria Arau, va destacar que “volem seguir posant les persones al centre” i va parlar de potenciar can Granada com la gran seu i punt de trobada del jovent del poble per ajudar-los en la seva entrada al món laboral, emancipació i relació amb les entitats. En quant a igualtat i feminismes, va destacar la voluntat de potenciar a Osona sud un nou servei d’atenció i informació a les dones, i potenciar les polítiques socials, sanitàries i de suport a un envelliment actiu i des de casa per als més grans. També es va referir a la voluntat d’avançar cap a la tarificació social, és a dir “pagar els impostos en funció de la renda i els recursos. Volem estudir en quins impostos i taxes es pot aplicar i aplicar-ho el més aviat possible perquè la gent que té menyss recursos, pagui menys, i la gent que té més, pagui més”.

La regidora de Cultura i Patrimoni, Míriam Martínez, va destacar la voluntat de seguir realitzant accions que posin a l’abast de tothom la cultura, reivindicar els elements de la cultura popular i tradicional i seguir conservant i difonent el patrimoni. En aquest sentit, va expressar la voluntat de declarar la cavalcada de Reis com a Bé cultural d’interés local, recuperar la figura del campaner despareguda als anys 80 per fer tocs de gala o en festes de cultura popular, disposar d’un arxiu físic consultable, apostar per l’educació i seguir recuperant la memòria col·lectiva i democràtica.

L’exconseller Joan Manuel Tresserras, en la part inicial de l’acte, va centrar la seva intervenció en posar de rellevància la importància de la política local tenint en compte sempre l’autocrítica i la va comparar amb pintar un quadre. “És molt complicat però hi ha una harmonia entre la concepció general de l’obra, el quadre que tenim al cap abans de pintar i cada traç que fem per tal de construir-lo”, va dir per destacar que hi ha d’haver una correspondència entre la idea o projecte i les mesures o decisions preses. També va posar èmfasi en la importància de les eleccions municipals i el resultat que en surti que determinaran que “l’ajuntament s’acabi convertint en la principal plataforma per adoptar mesures que resolguin els problemes concrets de la gent, o el principal obstacle o barrer burocràtica eque els entorpirà i anirà marejant la perdiu els propers quatre anys”.