Títol: Arrels i ales
Autor: Dora Muñoz (Barcelona, 1985)
Editorial: Llibres del delicte
Any: 2022
Pàgines: 298
Llengua: català
Preu: 17,50 €
Sinopsi: En Jürgen Neumann, un alemany aficionat a l’ornitologia que vivia a Mallorca des de feia 40 anys, apareix mort al Parc Natural de s’Albufera. És llavors que la seva filla, na Lola, es trasllada a l’illa des de Berlín.
La investigació de la Guardia Civil parla d’assassinat, però na Lola no ho acaba de pair. Qui ha mort un jubilat inofensiu com el seu pare? I, sobretot, per què? Potser la filla no coneixia tant com pensava la història d’en Jürgen, des que va sortir de l’extinta RDA fins a la seva aparent vida tranquil·la a Mallorca.
I si la filla desconegués qui era realment el seu pare assassinat? Per què aquell jubilat alemany no havia tornat a trepitjar Alemanya des que va creuar el mur de Berlín per venir a Mallorca?
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Arrels i ales’ és una novel·la espectacular, el millor que he llegit de la Dora Muñoz, i això que amb les dues anteriors em va fer gaudir de valent. Però aquest cop s’ha superat amb escreix.
L’autora ens porta una obra íntima i delicada. Tot i que partim d’un assassinat, el d’en Jürgen Neumann, un alemany establert a Mallorca i amant de l’ornitologia i que l’autora ens portarà a viatjar al seu passat, situat ni més ni menys que durant un dels episodis més foscos de la història recent d’Alemanya.
Per un cantó seguirem la investigació que durà a terme la Guàrdia Civil per esbrinar qui va matar a Neumann; al mateix temps que veurem com na Lola, la seva filla, descobreix els secrets més ben amagats del seu pare i, a través d’un monòleg intern que es reflecteix en uns capítols escrits en primera persona i en cursiva, sabrem els motius que porten a l’assassí a llevar-li la vida.
La crítica social queda ben palesa al llarg de tota la trama: A la massificació de turisme que pateixen les illes; al menyspreu per la nostra llengua; el racisme, a través de la figura de na Sílvia, la guàrdia civil de pare guineà; i l’homofòbia a través de la transsexualitat de na Lola.
Tot i la foscor dels fets i del relat que l’autora fa, la seva prosa és exquisida, en alguns moments quasi poètica i ens porta una novel·la de caràcter intimista on els personatges són, com sempre, un dels seus punts forts, des dels principals als secundaris, tots ells són persones reals: amb llums i ombres, amb càrrega emocional, amb debilitats, prejudicis adquirits, encerts i errors que els fan humans.
