Per què no diem violència intrafamiliar?

Hem d’agrair a partits polítics com Ciutadans o Vox la propagació dels conceptes de feminisme liberal i violència intrafamiliar, en el marc d’una narrativa creixent, que presenta els homes com a víctimes del relat. És un missatge que va calant i que acaba atraient moltes persones masclistes, que no saben que ho són. 

Davant de l’assoliment d’un mínim consens sobre el fet que el masclisme és quelcom negatiu, que ens perjudica a totes i a tots i s’ha de combatre, hi ha hagut una reacció patriarcal molt forta: intentar dividir per restar força. Amb aquesta finalitat, parlen de feminisme liberal, l’acceptable, i de feminisme radical, el dolent (en la seva opinió, és clar!), juguen a confondre termes i promouen la gran mentida “jo no sóc masclista, ni feminista”. 

Davant d’aquesta atac, convé recordar que el feminisme és, ni més, ni menys, que la defensa dels drets humans de les dones i normalitzar aquest discurs, centrat en l’alliberament femení, evitant caure en el parany de mems i missatges de WhatsApp.  Convé poder explicar que un terme tan genèric com violència intrafamiliar no és l’adequat per plasmar la realitat de la violència en el si de les famílies, que és una cortina de fum, doncs cal anomenar cada tipus de violència pel seu nom (violència masclista, violència contra la infància en l’entorn familiar) , en funció de les seves causes i del col.lectiu que la pateix, per poder-la visibilitzar amb la seva complexitat, i així combatre-la. La incidència màxima del masclisme la patim les dones, però amb el feminisme hi guanyem tots. El feminisme no busca atacar els homes, sinó que canviïn i s’alliberin dels estereotips que per a ells també són terribles. Ara bé, durant molt de temps, els homes han tingut una situació de privilegi i han ocupat més espai del que els tocava, per això, ara n’han de cedir. Som el 50% de la població i ens toca.  

El mes de setembre han estat assassinades a Espanya:  

• 3 de setembre. Maricel Garcia de 46 anys de Sevilla.
• 3 de setembre. Maria Rosa Gómez de 53 anys de Villanueva del Arzobispo (Jaen)
• 3 de setembre. Nom i cognoms desconeguts de 71 anys de Palamós (Girona)
• 6 de setembre. Nom i cognoms desconeguts de 79 anys de Reus (Tarragona)
• 11 de setembre. Maravillas de 67 anys de El Palmar (Murcia) 
• 11 de setembre. No i cognoms desconeguts de 68 anys de Sant Boi (Barcelona) 11 de setembre. Sandra de 37 anys de Granada 
• 13 de setembre. Maria Esther de 64 anys de San Mateo (Las Palmas)
• 15 de setembre. Suzan Ann de 80 anys d’Orihuela (Valencia) 
• 15 de setembre. Nicola Lupo de 54 anys de Castelló 
• 16 de setembre. Hanane de 34 anys de Cieza (Murcia) 
• 17 de setembre. Laura de 42 anys de Tarragona 
• 24 de setembre. Miguela de 35 anys de Villaverde (Madrid) 
• 28 de setembre. Sandra de 41 anys de Toledo 

Les recordem, les visibilitzem. 

Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència  vers les dones.

Associació Som Dones