Amb permís de les togues: ara tocaria amnistia

Amnistia, la paraula màgica, la paraula de moda. Comença per la primera lletra de l’abecedari i també l’acaba. Pocs mots poden ser tan beneficiosos i també tan perversos, segons el color amb què es mira. Una possible amnistia a tots els afectats pel procés independentista ha despertat la bèstia espanyola aixoplugada en el PP, Vox ,Ciudadanos, Íbex 35, Església, mitjans de comunicació, cercles empresarials, forces policíaques i exèrcit, i sobretot la cúpula judicial que, un cop més, demostra que són uns ciutadans d’extrema dreta que fan de jutges. Si algú en tenia algun dubte ara han quedat ben retratats.

L’amnistia és un aspecte essencial si vol Pedro Sánchez aconseguir els vots del partits independentistes per assegurar-se la investidura. I això són paraules majors perquè l’Espanya no li ho osarà fàcil. Els tribunals tornen a obrir causes passades de destacats membres indepes com Carles Puigdemont i Marta Rovira tant si hi ha algun indici de credibilitat com si no. Tant se val. El més important és el “todo por la Patria” com diu el lema de la guàrdia civil. Naturalment, la seva.

Espanya ha tingut sempre la desgràcia de no tenir una dreta civilitzada. Sempre s’ha confós amb l’extrema-dreta, que han propiciat nombrosos cops d’Estat al llarg de la història. I si ara no en fan un altre és perquè Europa no ho permetria o si més no això és el que diuen.En tot cas val més no provar-ho,oi? Espanya ara no necessita envair Catalunya amb seu exèrcit de les classes dirigents. En fa prou amb les togues, amb l’asfíxia econòmica i enviant-nos milers i milers d’estrangers per deixatar primer la nostra llengua i després fer-la deasaparèixer. Veurem com acaba tot plegat.

Comprenc que molts indepes no vulguin negociacions amb Espanya. Els ho compraria si són capaços de dir-me no solament com proclamar la independència sinó com mantenir-la sense necessitats que els nostres dirigents vagin a la presó. A part de fer proclames de puresa, hem poden dir quin pla tenen per tal que no sigui un fiasco?

En agradi o no ara hem de ballar aquest ball. De fet, la música sona encara una mica millor que no fa pas uns mesos quan semblava que tot s’havia acabat. Continuant també amb la tradició històrica s’ha de dir que Catalunya no ha pogut alliberar-se d’Espanya, però té prou força per desestabilitzar-la i a més ara en té la clau de la governabilitat. Així, doncs, continua la partida d’escacs. Amb tot, no hem d’oblidar que ells juguen amb les fitxes blanques i, per tant, tenen avantatge. O sigui que la injustícia de la justícia podria aterrar-ho tot. El franquisme sociològic continua més viu que mai. L’anomenada transició no va saber netejar la cúpula de la justícia. I així ho paguem.

El filòsof espanyol Ortega y Gasset abans de la guerra civil deia que el problema de Catalunya no té solució i que cal “conllevarlo”. Amb cada cop més gent de fora arribada aquí, naturalitzada espanyola i amb dret de vot veurem aviat de quina Catalunya haurem de parlar. Molta gent pensa que hauríem de ser considerats una minoria dins d’Espanya. Al pas que anem potser ens haurem de considerar una minoria dins de…Catalunya.

En fi, temps al temps. Tot va tan de pressa que potser quan llegiu aquesta crònica ves a saber què haurà passat amb tot aquest rebombori de l’amnistia i els aldarulls de la dreta i extrema dreta. El diàleg i la tolerància no són precisament virtuts hispàniques.