Ser o no ser pare, com Bertín

Per Ana Bernal-Triviño, professora de l’UOC i Periodista

‘Hola!’ va publicar unes declaracions de Bertín Osborne on indica: “Jo he decidit que no vull ser pare”, davant el naixement d’una criatura d’una exparella. A part de la indecència de la frase, dos apunts…

Un. Algunes televisions han debatut sobre si els homes han o no d’assumir la paternitat, a més d’algun comentari humorístic de “ja veuràs la resposta de les ‘feminazis’”, el que evidencia de quin segle són alguns caps que avui estan en el periodisme. Això de la violència simbòlica i mediàtica contra les dones, que no pari.

Per descomptat, el negacionisme espanyol aprofita i enyora una proposta de llei d’una diputada de Milei, a l’Argentina, per a renunciar a ser pare perquè, ja ho sabem, les dones són unes “busconas”. Però vivim a Espanya i, encara que alguns patriotes no se n’han assabentat, hi ha un Codi Civil que el regula.
No, no es pot decidir no ser pare. Tret que el progenitor no sigui el pare biològic, no podrà renunciar a la seva potestat. I ni la separació ni el divorci l’eximeixen. Això no és un dret de si ho vull o no ho vull. El dret, en tot cas, és del fill o de la filla. I l’article 154 deixa clar que no és només “donar diners” sinó “vetllar per ells, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral”, entre altres qüestions. L’important no és debatre sobre el que pensi Bertín, sinó els drets d’aquest menor. Una altra cosa és que, fins i tot sent pare, un decideixi no exercir. Però amb això cadascun es retrata sol i que porti la seva creu.

Dos. Una mica de responsabilitat com a ciutadania quan se surt sense cap risc a aixecar als altars a determinades persones. Ho dic perquè el mateix Bertín «provida» que aconsellava a les dones a no avortar, va proposar aquesta solució a aquesta exparella. Ho dic perquè el mateix Bertín enfadat amb l’escola on se celebrava el Dia de les Famílies i no el Dia del Pare perquè, mare meva, “on arribarem en aquest país” és el que ara rebutja ser pare. A veure si ara entén per què, al costat dels que tenen els pares morts, altres criatures a les escoles no tenen necessitat de celebrar un dia a una figura, la del pare, que ha estat absent i que els va menysprear. No cal honrar a qui no et cuida. Però, clar, Bertín era l’assenyat i la professora “una boja”, deia. Consells dono que per a mi no tinc.

A alguns fills o filles no els ha pogut passar res millor que créixer amb l’afecte d’unes mares que els van cuidar abans de tenir un pare que els va rebutjar des del primer minut.

En fi, que aquest cas podrien els mitjans analitzar-lo amb un altre enfocament: recordar mesures per a evitar embarassos, parlar de responsabilitat afectiva, de la història de tantes dones abandonades per les seves parelles i que han tirat endavant als seus fills soles cap endavant, del relat masclista dominant sobre la paternitat, del mal psicològic sobre aquestes mares recentment parides, els drets dels menors… I, de pas, reflexionar sobre a qui fem líders d’opinió. La claca d’en Bertín no sé què dirà ara. El temps posa a cadascun al seu lloc. 

El mes de desembre han estat assassinades a Espanya:

• 1 de desembre. Encarnación Regueiro Rodríguez de 80 anys de Sigüero (A Corunya)
• 21 de desembre. Ana Pilar de 80 anys de Murcia. 

Aquest any 2023 a Espanya han estat assassinades 100 dones.

Les recordem, les visibilitzem.

Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones. 

Associació Som Dones Taradell