Espanya, d’una dictadura militar a una dictadura judicial

En Franco va morir al llit. D’aquí venen tots els mals des de l’anomenada transició del 77. Pràcticament quan les dictadures són enderrocades el nou règim democràtic té una ruptura amb el passat. Aquí no hi hagué cap trencament per l’amenaça dels militars. No oblidem que els períodes democràtics han estat escassos a Espanya, sempre sotmesa a “pronunciamientos”. L’habilitat de Narcís Serra al capdavant del ministeri de Defensa i l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea van tallar tota possibilitat real d’un cop d’estat, tot i els intents de Tejero el 23-F que havia estat patrocinat pel rei Juan Carlos, segons que ha dit el mateix Tejero fa poc . Ja ho podia haver dit abans. És allò de quan era mort el combregaren.

En aquestes circumstàncies no cal estranyar-se gens ni mica pels embolics causats per la llei d’Amnistia, encara en estudi, per a tots els encausats del procés independentista. I quan semblava que es podria arribar a un acord vet aquí que alguns jutges ja comencen a remenar la cua per tal que no s’aprovi aquesta llei i voler sancionar els presumptes casos de terrorisme i de traïció. Tot per caçar especialment el president Puigdemont, humiliats perquè ha guanyat totes les caues judicials a Europa. I en lloc d’aplicar la llei, aquests jutges li fan el boicot i comencen a fer unes interpretacions personals abans que no sigui aprovada. Així cerquen terrorisme en els actes del Tsunami Democràtic a l’aeroport del Prat on no hi hagué res més enllà d’algun desordre públic. I parlen de terrorisme per condemnar uns contactes de partits indepes amb gent de Rússia sense cap mena de transcendència. I ben fet que varen fer, perquè cal estar obert a tot el món. Tot això molt abans de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. El més important és mantenir les acusacions encara que siguin mentides a qualsevol preu. Embolica que fa fort. Per cert, el PSOE va votar al Parlament Europeu fa uns dies també a favor que s’estudiés les connexions de l’independentisme català amb Rússia. I amb aquests companys de viatge cal anar al Congreso fins al final de la legislatura?

Si jo tingués poder i diners denunciaria l’Estat: aquest sí que practica el terrorisme perquè continua tenint relacions diplomàtiques amb Rússia. Això sí que és important i no unes converses informals de cafè.

Vosaltres feixistes sou els terroristes! Amb tot, sembla que els del PP estan nerviosos per si Puigdemont informa de les converses que van tenir amb ells per una possible investidura de Feijóoo . Es produiria un terratrèmol. Ja el president va dir que de no haver votat Sánchez ara no hi hauria cap causa judicial contra els indepes. Per cert, sembla intel·ligent que ara que l’independentisme té les claus del govern d’Espanya s’opti per negociar amb tothom i no pas ser un satèl·lit al servei del PSOE. Som primerament indepes o d’esquerres? Els fets situen cadascú al seu lloc.

Ja es veu, doncs, que Espanya ha substituït la dictadura militar per una dictadura judicial. La democràcia de la cúpula de la justícia espanyola és semblant a la de Polònia, Hongria i Turquia. I encara bo que diuen que vivim en una democràcia! Per tant, no és estrany que Junts posi el crit al cel per tal que no s’aprovi una llei que permeti als jutges passar la destral a tots els possibles amnistiats. Em sembla que faríem bé esperar uns dies més abans d’opinar de forma definitiva. Sembla lògic que una amnistia sigui per a tothom i que ningú no en quedi fora. O tots moros o tots cristians. Sigui com sigui mala peça al teler. La catalanofòbia és un mal que ve de segles. Ja Quevedo afirmava que “en tanto quede un catalán has de tener un enemigo y guerra”. Aquest escriptor tampoc no hauria volgut cap mena d’amnistia, oi?

NOTES D’ACTUALITAT

—El lector Phil Kellie, un anglès/català em demana més precisió sobre la Superlliga de futbol. Em sembla que ja ha nascut morta. És una llàstima, perquè a mi m’agradava el projecte inicial, segons el qual els clubs eren gairebé independents de les federacions com passa a l’Eurolliga de bàsquet ara. D’aquesta manera en cas d’una independència de Catalunya els clubs catalans serien expulsats de les competicions espanyoles. No en tingueu cap dubte. En aquest cas, el Barça continuaria a Europa sense cap mena de sanció. Cert que no tot s’acaba amb el Barça, però si comencem salvant el club més important des país de les urpes espanyoles ja seria un gran què.

—La tractorada a Barcelona ha estat un èxit. Emociona veure que la terra retruny encara en català. De moment. Recordem que en els últims 40 anys Catalunya ha passat del 2% de població estrangera al 21%. La llengua està ferida de mort. I, per postres, ara poca aigua. Ja veus, tu!

—Llegeixo que el Govern ha fet un conveni amb els països de la Lliga Àrab per promocionar l’estudi d’aquesta llengua aquí. Jo em demano: a canvi de què? Vol dir, per exemple, que s’estudiarà el català en les universitats d’aquells països? Hem de continuar obrint-nos de cames i preocupar-nos de totes les causes del món, excepte la nostra?