Taradell, capital de l’independentisme

Aquesta assemblea és important des del punt de vista polític i també del prestigi de la nostra vila. En efecte, a Taradell es pot decidir si hi haurà suport a una llista cívica o no. El veredicte final serà transcendental per al futur de l’independentisme i segurament per al futur del nostre país. No cada dia es prenen decisions com aquesta. Tots els principals mitjans de difusió de Catalunya i segurament els més importants de la resta de l’Estat n’informaran. Sigui quin sigui l’acord sempre s’esmentarà la nostra vila ara i en el futur quan es parli de la resolució d’aquesta assemblea. O sigui que no és pas poca cosa tant per a l’ANC com per als taradellencs.

A aquestes assemblees hi acostumen a anar un reduït nombre de persones, lluny dels milers d’associats. Normalment, és gent interessada, amb bona formació i amb ganes de treballar. És per això que també ens interessa que s’emportin una bona impressió i que cadascú en les seves possibilitats ajudi per tal que l’acte surti rodó. Ara tenim l’oportunitat perquè la marca Taradell sigui coneguda fins i tot a la resta de l’Estat. L’oportunitat és única i tal vegada irrepetible. Aprofitem-ho. Ara mateix no importa la meva opinió sobre aquesta llista cívica, sinó que la reunió surti bé. M’imagino que la tasca de Maria Godayol i Núria Vilaró ha estat decisiva a l’hora de triar la nostra població per aquesta assemblea. Gràcies a tothom que treballa de forma desinteressada pel país.

I com diuen els tòpics la vida continua. Fa setmanes que parlem de la possible llei de l’Amnistia que no acaba d’arrencar, però que ben aviat caldrà prendre una solució definitiva: o caixa o faixa. Les pressions en tots els sentits són enormes. L’objectiu de la cúpula judicial és caçar Puigdemont al preu que sigui o si més no que no pugui tornar  aquí. Tot Espanya gairebé hi és en contra. Aquest fet ja és un gran èxit de l’independentisme, encara que alguns no ho vulguin veure i perdin el temps llepant-se les ferides. Ja se sap que quan el neci només es mira el dit no pot veure les estrelles. I d’aquí estant la premsa autonomista i grups de pressió voldrien que la llei s’aprovés tal com està en l’esborrany actual abans d’entrar en el Congreso.

Segurament el redactat actual afectaria positivament a moltes persones encausades injustament pel procés. Però altres dirigents, sobretot Puigdemont, en quedarien fora perquè el poder judicial els aplicaria el delicte de terrorisme, una paraula clau que els socialistes no volen treure del text actual. Una amnistia ha de ser total fins i tot en el supòsit que s’haguessin comès actes terroristes que en el cas d’ara només belluguen en el cap d’algunes jutges. Fins i tot el Consell de Venècia, que és òrgan consultiu sobre aspectes jurídics de la Unió Europea, assenyala que en tots el països democràtics d’Europa quan hi ha una amnistia afecta tothom siguin quin siguin els delictes dels amnistiats. Per tant, a hores d’ara és difícil que la llei vegi la llum. En tot cas no caurà el govern de Sánchez que pot prorrogar els pressupostos un any més. Així, doncs, res de tragèdies i menys d’abaixar el cap. Si el Gobierno cau serà per la corrupció que a hores d’ara l’ envolta.

El president Mas—a Catalunya a tots els presidents de la Generalitat sempre se’ls anomena president i mai expresident—deia fa poc que nosaltres sempre anem amb el lliri a la mà perquè no tenim un Estat, però que ja n’hem après a base de garrotades. Esperem, doncs, no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

Mentrestant, Barcelona ha celebrat amb èxit per divuitena vegada el Mobile Congres Worlds. En aquesta oportunitat hi ha hagut una menció especial a l’ús de la intel·ligència artificial. El president del Gobierno Pedro Sánchez ha afirmat que treballa perquè el llenguatge de la intel·ligència artificial, que ja ha arribat i, que ho canviarà tot, es farà en castellà i en la resta de les llengües oficials. En el mateix sentit el ministre d’Indústria Jordi Hereu s’ha expressat declarant que el català ha de guanyar la “revolució digital”. A veure si és veritat i alguna vegada guanyem alguna revolució sense necessitat de fer servir armes mortíferes.