com quedarà la immersió a les mans del Tribunal Constitucional que ha de dictar una sentència definitiva després de tots els embolics dels últims mesos. Vistos els precedents sembla que no es pot pas refiar-se de la justícia espanyola. Amb tot, val més esperar una mica més. Tant se val.
En canvi , sí que sembla que TV3 té el futur assegurat amb una aportació de 1347 milions d’euros en els pròxims quatre anys per part del Govern en diversos conceptes. Quan parlem de TV3 hi engloben tots els productes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals incloent-hi les despeses dels altres canals de la Corporació i de les emissores de ràdio encapçalades per Catalunya Ràdio. Després d’anys de moltes retallades econòmiques sembla que ara el Govern s’hi posa de valent i no vol que el català perdi el tren de l’audiovisual tant en el format analògic com en el digital. Només a base de molts diners es pot aconseguir que els nostres mitjans de comunicació audiovisuals públics siguin competitius, lluny de ser residuals i insignificants. Competir amb els grans gegants de la comunicació espanyols i cada cop més amb els de llengua anglesa és una lluita titànica. Així, doncs, cal posar-hi pasta. La pela és la pela.
En aquest sentit, cal assenyalar també que la Corporació ha fet un gran esforç ara fa poc amb la creació de la plataforma digital 3 CAT.CAT. Tan sols el mes de gener ja va rebre més de 16,8 milions de visites. Com sabem avui dia ha canviat la forma de veure la televisió i ara a través de les diverses finestres d’internet podem seguir tots els programes de televisió i escoltar els de ràdio en qualsevol moment sense haver-se de sotmetre als horaris de quan es realitzen els programes en directe. També cal destacar el naixement del canal SX3 dedicat de forma especial als infants i als joves. Després de la desaparició del Súper 3 no s’havia cobert aquest gran forat tan important per habituar la nostra llengua entre els infants i el jovent. Tots recordem, entre d’altres, la gran audiència que va tenir fa uns anys la sèrie Bola del Drac, el fundador de la qual ha mort fa uns dies. És gairebé impossible tornar a la situació televisiva d’aquells temps. Ara hi ha molta més competència i les despeses són més grans. Això no obstant, penso que es pot competir amb certa dignitat. Les primeres dades de l’audiència així no indiquen .
Tot amb tot, no hi ha roses sense espines i sempre hi ha un lloc obscur, el cantó de la lluna. Tot aquest embalum de milions fa patxoca, però si comparem les despeses de TV3 amb altres importants televisions autonòmiques veurem que el pressupost és molt exagerat. Amb xifres del 2022, veiem com la televisió basca va gastar 165 milions, l’andalusa,146,8 i la madrilenya,76. Amb aquests números a la mà no es comprèn que el nou pressupost de TV3 arribi gairebé a 350 milions. La raó de tot plegat és que el personal s’emporta gairebé el 60% de la despesa, 201,4 milions. En total té 2406 treballadors, mentre que els grups de comunicació espanyols tenen molt menys treballadors tot i tenir audiències d’abast estatal . Altresmedia destina 165 milions als 2420 treballadors i Mediaset 139 al personal.
Com es pot veure, aquí hi ha cartes que no lliguen. No potser aquesta gran despesa en personal. Convé posar-hi fre, perquè els diners són per gastar i no per tirar. Si tot segueix igual es anar posant euros un pou sense fons. Convé aclarir la situació. Els estalvis no es poden menjar les estovalles. El finançament de TV3 com l’aigua sempre hauria de ser clar i català. La burocràcia és molt necessària, però quan les despeses són desproporcionades com passa ara a TV3 hi ha “burrocràcia”.