Sílvia Orriols, tornem-hi que no ha estat res!

Fa uns mesos vaig escriure un comentari sobre Sílvia Orriols que va ocasionar una forta polèmica. Encara no havia decidit presentar-se a les eleccions al Parlament amb les sigles d’Aliança Catalana. Però des de llavors el seu paper polític ha crescut amb molta força, sobretot gràcies als enemics que en negar-li el dret parlar en els mitjans de comunicació encara li han obert més el camí de les xarxes socials. Ja hi té prop de 70.000 seguidors. A ningú se li hauria de negar la paraula, però els “demòcrates” dels partits polítics s’han convertit en uns nous talibans. Es veu que ells són els portadors de la veritat i no admeten dissidència. El tret els ha sortit per la culata. A més repressió més popularitat. Les enquestes diuen que traurà almenys un diputat. Als partits els ha sortit un gra al cul que porta pus.

Se la pot acusar de racista, d’islamofòbica i no sé de quantes coses més. D’acord. Però ningú li pot negar que ha posat sobre la taula el tema fins ara tabú de la immigració. En efecte, Catalunya ha passat de 6 a 8 milions d’habitants en uns pocs anys. No ha succeït a cap país del món occidental. És normal que la situació ocasioni tota mena de problemes. No tenim capacitat per integrar tota aquesta gentada. Una de les primeres conseqüències és que l’ús de la llengua catalana és més baix que mai. Si continua aquesta situació el català serà residual en uns 25 anys. Tampoc no tenim diners per donar-los uns serveis socials com cal. Sílvia Orriols ho ha viscut a la seva manera. Viu a Ripoll que no és el mateix que residir a Sant Cugat o a Caldetes. De Ripoll van sortir els islamistes que van produir els sagnants atacs de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017. Eren nois joves que semblaven integrats al poble, però l’imam de la mesquita els va escalfar el cap i els va incitar a matar “infidels” que som els qui no tenim la religió de Mahoma. Aleshores, qui va denunciar les prèdiques de l’imam a la mesquita de Ripoll? Ningú. Ara el nou imam torna amb els mateixos raonaments. Sílvia Orriols ho ha denunciat, però ningú n’hi fa cas. No seria hora de seguir amb atenció les prèdiques que es fan en algunes mesquites de Catalunya en què s’incita matar infidels, es predica la violència contra les dones i els homosexuals? I consti que aquestes prèdiques han estat acusades també per persones prou conegudes com Pilar Rahola.

Tampoc no veig pas que els protectors d’animals es preocupin de la forma com els musulmans degollen els xais. Em sembla bé condemnar tota discriminació contra dones, homosexuals i tortures dels animals. Però, això només és vàlid per als qui no som musulmans? És bo que Catalunya sigui un país oficialment laic, però fa la impressió que fa molta por als qui manen. Ser un país laic, aconfessional no vol dir renunciar a més de mil anys de cultura cristiana i posar catifes a religions nouvingudes que en molts casos no respecten els drets humans més elementals. Per això no em puc estar de mostrar algunes actituds cristianofòbiques o afavoridores de l’islam per d’algunes primeres autoritats nostres:

1. El president Aragonès no saluda els cristians amb motiu de les festes nadalenques, però sí saluda les festes del Ramadà. A més a més, alguns membres del Govern voldrien que en lloc de Nadal es parlés de les “festes de solstici de l’hivern”. Si la situació no fos tan greu podríem pensar que es tracta d’un acudit d’Eugenio. També alguns parlamentaris d’aquest partit van assistir a la inauguració d’una mesquita a Tarragona, mentre que d’altres troben que un acte de llibertat que algunes dones musulmanes duguin el vel. De veritat que és un acte de llibertat quan a l’Iran se les assassina per no portar-ne o dur-lo mal posat?
2. L’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau va fer desaparèixer del programa d’actes de les festes de la Mercè la missa a la patrona de la ciutat. A més a mes, no va assistir-hi i en pla de mofa esperava al carrer la sortida de la comitiva municipal de l’església. No solament atacava els sentiments religiosos dels catòlics sinó que era una greu falta de respecte institucional Hauria d’haver estat cessada immediatament. No va passar res. Ja se sap que el catolicisme no posa bombes, no fa atemptats i no amenaça ningú.
3. Collboni, el batlle actual de Barcelona. Està descatalanitzant la ciutat al màxim. Per primera vegada no hi ha ni una petita bandera catalana al cartell de la festa de Sant Jordi. En canvi, sí que hi apareix una dona amb vel. Cal pensar que no acaba pas d’arribar de l’Iran…
4. La CUP que proposa transformar la  catedral de Barcelona i el monestir de Ripoll en escoles de música o de dibuix. Cal recordar que un partit antireligiós con aquest ha contribuït a l’abelliment de la mesquita de Ripoll. No menys galdós va ser el seu paper després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. La primera acció va ser ajudar els “pobres” pares dels terroristes. En uns enregistraments dels mossos es va demostrar que els pares estaven molt orgullosos de tenir uns fills màrtirs per la fe. O sigui que cornuts i pagar el beure.

Podria continuar, però em sembla que ja en faig prou amb aquests exemples. Aquets país no l’arregla ni Déu. O potser sí, Al·là?

P.S.

M’adhereixo a l’acte de reconeixement al mestre Lluís Rovira, una persona que ha treballat incansablement per la cultura del poble i del país i no solament en el camp de la docència..

També em complau felicitar mossèn Antoni Pladevall que tot just ha fet 90 anys. Per molts anys! És un gran historiador del poble i de Catalunya juntament amb mossèn Josep Baucells, ja traspassat. Siguem agraïts amb la tasca d’aquest vilatans tan il·lustres.