Eleccions europees: l’abstenció, la gran triomfadora a Catalunya

L’abstenció ha estat la gran guanyadora de les eleccions europees a Catalunya. Només hi ha participat el 43,5% del cens electoral. Això ha fet que, un cop més, sonessin les trompetes apocalíptiques sobre la mort de l´independentisme. Cert que els indepes cada cop senten més al·lèrgia a les urnes, però els unionistes no es queden pas gaire lluny. Tot si es compara amb les darreres eleccions europees amb Puigdemont com a cap de cartell, en plena repressió i que van coincidir amb les autonòmiques.

En aquesta ocasió hem tingut les autonòmiques i les europees quasi enganxades, amb poques setmanes de diferència. El president Aragonès es va passar de llest en avançar les autonòmiques per tal d´evitar que Puigdemont s’hi presentés pensant que la llei d’Amnistia no seria vigent encara . L´esperit caïnita dels nostres partits és evident. Un fet, però, que es repeteix a tot arreu. En això no som ni millors ni pitjors que altres pobles. Som part de la fauna humana amb aquestes misèries quan es tracta de conquerir el poder.

Els resultats d’aquesta votació dibuixen un panorama que coincideix amb el panorama lingüístic del país. Abans hi havia partits catalanistes que no eren indepes com Convergència i el PSC, que no té res a veure amb el d’ara. No és més que una sucursal del PSOE. Ara els partits són independentistes o unionistes/espanyolistes. Aproximadament un 33% vota opcions indepes. Si fa no fa és el percentatge de gent que té el català com a llengua pròpia i que habita principalment en l’interior del país, mentre que el vot espanyolista senyoreja principalment en les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

A mi em fa gràcia que es demani un referèndum que el tenim perdut de totes totes. Cada any tenim més estrangers. A la ciutat de Barcelona, ja hi ha un 25,2% habitants no nascuts a l’Estat. Aquesta gent, especialment si és sud-americana té moltes possibilitats d’aconseguir la nacionalitat espanyola i, per tant, voten i cada cop més en les eleccions d’aquí. O sigui que és molt difícil que s’ inclinin per la independència.

El fet és que ser català és molt barat. Abans consideràvem que era català qui parlava la nostra llengua. Això ara no serveix de gran cosa. Resulta quasi suïcida deixar el futur de la llengua sobretot a mans del poble.

Es necessita el català per empadronar-se a Catalunya? Cal per adquirir un pis/casa? S’exigeix en els treballs?

Aquestes preguntes tenen una resposta fàcil. I molt difícil, en canvi, és trobar-ne la solució. Ara mateix sembla la quadratura del cercle. La llengua és la nostra pàtria com deia Joan Fuster. Sense llengua Catalunya no és res. Però ja es veu que cada cop més anem de recules. Si algú en veu la solució que m’ho digui.

L’augment bestial de la població de 6 a 8 milions a més de deixatar la nostra identitat nacional ha col·lapsat tots els sistemes assistencials. Aquest estiu es reduiran llits als hospital. Amb els pressupostos actuals no podem atendre gairebé ni les necessitats bàsiques quan l’espoli de l’Estat arriba gairebé a 22.000 milions anuals! O curem aquesta gangrena o ens anem al pot. I que ningú es pensi que hi pugui haver un pacte fiscal. Ja va fracassar en el seu dia Mas, assessorat pel taradellenc Quico Homs perquè Espanya mai dels mai no tindrà un tracte econòmic “ especial” amb Catalunya. Ja us ho podeu treure del cap. Ens poden donar l’amnistia perquè no els costa calers, però mai un sistema propi per a Catalunya. En tot cas el que cal és que ens tornin els milions que l’Estat tenia en els pressupostos per a Catalunya i que no s`han invertit al llarg dels temps. Recordem que fa anys i anys que l’Estat només inverteix aproximadament un 60% del que està aprovat i en canvi a Madrid arriba a un 130%.

En fi, res de nou sota la capa del sol com dirien els tòpics, si bé ara entrem en una nova dimensió amb la llei de l’Amnistia. Com era d’esperar, la dictadura dels jutges s’hi oposa . Podem ficar-nos en una fase de grans tensions. Quan sembla que el moviment indepe es desinfla, Espanya sempre en fa alguna de grossa i ens ajuda. Aprofitem-ho!