1924, ara fa 100 anys el meu pare (6 anys) tenia un fort refredat i els meus avis varen anar al metge a Barcelona, que era on residien, i el metge els hi va dir: aquest any per l’estiu heu de portar el nen a un poble de muntanya. Quin ?… I el metge els hi recomanà TARADELL perquè ell hi anava.
Als meus avis els hi va agradar, TARADELL, i varen continuar anant-hi tots els estius. El meu pare, ja de molt jove, hi va trobar parella al poble (la meva mare), i amb el temps, molta família descendent i jo mateix hem quedat RELACIONATS per sempre amb Taradell.
Ara, 2024, cent anys després, molta família, ja no som estiuejants, som residents, empadronats. Integrats.
El meu avi està enterrat a Taradell, es va morir el 1968, UN ESTIU per l’agost, fidel a passar els estius a Taradell.
Gràcies avi.
Gràcies Taradell.
Jaume Gelabert Casassas
Nota:
El meu avi l’any 1924 ja feia fotografies, moltes d’elles les he passat al grup de recerca de Taradell per si, a part del valor familiar, tenen un valor històric… (??) de:
“Taradell ara fa 100 anys”.
Al meu cas és semblant però no tan antic, la meva mare és de Mataró, sempre estava malalta i el metge li va recomanar un canvi d’aires, uns veins de la seva amiga tenien casa a Taradell perquè hi estiuejaven i la van convidar a anar amb ells, vivien al carrer sant Sebastià, on vivia el meu pare, es van coneixer i ja fa una pila d’anys que no s’ha mogut de Taradell.
Son històries boniques que fan un bon homenatge al nostre poble!!