Illa president i Puigdemont a la presó?

L’agost es presenta mogut, molt mogudet. I no només a Ucraïna o a Gaza, on el conflicte pot tenir un abast universal. Només hi fa falta qualsevol guspira per encendre-ho tot. Però a Catalunya també tenim la nostra “guerra”, bé que sense armes de foc, amb el més que possible nomenament de Salvador Illa com a president de la Generalitat després que la militància d’ ERC així ho ha decidit en una votació amb molta participació. El resultat final estret de 53,5% a favor del sí , segurament s’ha inclinat pels quadres dirigents del partit. No oblidem que la Generalitat és una bona menjadora. Hi ha més de 50 càrrecs que poden cobrar quatre vegades més que un salari considerat normal.

No sé si ha hagut acord de sotamà amb el PSC per mantenir els càrrecs d’ERC com si ha fet Collboni amb els Comuns a l’ajuntament de Barcelona. Vet aquí que els partits dits d’esquerra que haurien de reformar el país no fan altra cosa que aferrar-se al poder. Un sistema electoral com el nostre que no limita el pas a la política més enllà de dos mandats dona via a tota mena de corrupcions. En aquest sentit no és estrany que la gent cada cop s’allunyi més a més d’aquesta mena de política.

El rovell de l’ou de l’acord entre ERC i el PSC és l’aspecte econòmic. El pacte diu que Catalunya tindrà un finançament singular semblant al concert basc a més de recaptar tots els impostos. Això voldria dir que la major part dels diners recaptats es quedarien aquí i només es pagarien a l’Estat els serveis prestats i un tribut més de solidaritat segons la renda. Els experts calculen uns ingressos entre 6 i 12 mil milions més anuals per a les arques de la Generalitat segons es fessin els càlculs. O sigui Alícia en el país de les meravelles.

Aquest acord no té cal assegurança perquè sigui efectiu, perquè es necessitarien moltes reformes de les lleis estatals i, d’altra banda, com que ERC no vol entrar en el nou govern tot es deixa a mans d`Illa i de Pedro Sánchez. Algú amb dos dits de cap pot pensar que aquests dos personatges sense cap mena de pressió compliran el que s’ha escrit? Però el mal ja estaré fet perquè Illa serà president de la Generalitat i això serà irreversible. Ja saben que les promeses de Sánchez serveixen de poca cosa.

Amb tot, tot Espanya està revoltada. Que s’aprovi la llei de l’Amnistia pot passar perquè no costa un duro als espanyols. Però, ah minyons, quan es tracta de diners dels catalans a Espanya els de dretes i els d’esquerres sempre fan pinya. Però el mateix Sánchez ja s’ha encarregat de calmar el personal tot assegurant que aquest sistema que ara es vol aplicar a Catalunya serà també serà vàlid per a altres comunitats. O sigui que “cafè para todos” com ha passat fins ara.

D’altra banda, en l’acord s´inclouen mesures a favor del català com la creació d’un departament de Política Lingüística. Si hem d’esperar avenços en matèria de llengua per part dels socialistes ja ens poden ben bé retratar. Sigui com sigui, per què ERC que ha tingut el Govern fins ara no les ha posat en marxa? Recordem que el PSC d’ara no té res a veure amb el PSC catalanista de fa alguns temps. És PSOE pur i Illa el màxim representant. Un home que s’ha pronunciat a favor del 155 i encara volia més càstig per a Catalunya. U n home que ha tingut vergonya de manifestar-se a amb Vox i Societat Civil Catalana i que té una política lingüística semblant a la de Ciudadanos.

Fins ara la Generalitat no havia estat a mans d’espanyolistes. Una situació molt greu com assenyala l’ANC (Assembla Nacional Catalana) que prepara manifestacions per al dia de la investidura. Per postres, el president Puigdemont diu que vol ser present a la investidura amb el risc de ser detingut. No es tracta del retorn d’un exiliat ni tan sols del president de Junts, sinó del president de la Generalitat a l’exili perseguit per la injustícia de la justícia espanyola. Precisament el president Puigdemont vol tornar per demostrar que a Espanya no hi ha justícia, que tenim una dictadura de togues. O sigui que en els pròxims dies poden veure com illa s’ estrena com a president de la Generalitat, mentre que el president Puigdemont se’ va a la presó. Viure per veure!

En fi, nos ens avorrirem pas gens ni mica aquest mes. Veurem quina capacitat de reacció té el poble català després de tanta claudicació .Hem de tornar a passar llista. Per llogar-hi cadires!