Anem de putes?

Per

4 setembre 2024

Segons UNODC, l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, més de dotze mil·lions de persones son víctimes de la trata de persones. Els que hi trafiquen es calcula que obtenen uns guanys anuals de 32.000 mil·lions de dolars, dues de cada tres víctimes son nenes menors de 12 anys i una de cada tres son nenes que tenen entre 15 i 18 anys, l’any 2016 l’Europol va descobrir que, almenys 10.000 nens que varen viatjar a Europa havien desaparegut. S’han identificat víctimes de 152 nacionalitats de 124 països del món, des quals el 40% va aconseguir menys d’una condemna d’aquests criminals per any i un 15% no n’ha aconseguit cap.

Ara bé, com és que tanta gent del nostre món occidental, dit també de l’estat del benestar, son capaços de participar de tot aquest muntatge pagant per tenir relacions sexuals amb persones que, se sap, son explotades, maltractades, en definitiva…esclavitzades?

Molts dels que ens parlen dels valors de la nostra societat tenen per costum “anar de putes”, s’ha fet sempre! quin mal hi ha? Si elles hi estan d’acord! – d’acord?– S’han preguntat mai com varen començar aquestes noies?, qui hi ha al darrera?, qui guarda la seva documentació i qui les vigila?
Prefereixen no saber-ho, l’instint animal és més fort que la consciència, els immigrants ja saben a què s’exposen! Només faltaria!

Ara bé, anar de putes…És un dret?, un dret de qui? D’aquells que hi van perquè no saben lligar a cap altre lloc, de les dones que hi son esclavitzades, dels proxenetes?…De qui? Diuen que és l’ofici més antic del món. Però jo hi afegiria: del nostre món masclista on el discurs del que està bé i el que està malament el fan els homes, on la dona fins ara ha estat tractada com un objecte i com a moneda de canvi. On l’home que respecta la seva dona en busca d’altres perquè li facin allò que ell no està disposat a permetre que faci la seva dona perquè podria semblar una “dona de la vida”. On s’és vist!

Un món patriarcal on les mares i les filles son venerades i “tractades amb respecte”, però després surten a explotar els cossos de les mares i les filles d’altres persones, aquestes hi són per això.

Creiem que no s’informa prou d’aquest tipus de notícies, potser hi ha a qui no li interessa, segurament a molts que tenen el poder polític i econòmic, però també ja ens està bé a la resta. Perquè ens hem de preocupar si no és problema nostre? Hi ha massa problemes al món com per preocupar-nos d’això. Ara bé, hem de reflexionar-hi una mica i acceptar que en som còmplices, els que compren serveis sexuals de persones explotades, però també els que sabem que això passa i mirem cap a una altra banda perquè ens és més còmode.

Si no entenem que el problema d’aquests infants, d’aquestes dones i nois esclavitzats només perquè fugen de la pobresa és també un problema nostre, poca cosa podrem fer per ajudar a acabar amb aquest negoci tràgic i vergonyós tan lucratiu pels que han perdut el respecte per la persona humana, la compassió pels que pateixen, la caritat pels pobres i també, perquè no dir-ho, el propi respecte com a persona.

Aquest mes d’agost han estat assassinades: