Vinicius, un futbolista negre que provoca el racisme

En aquest món tan atribolat en què ens ha tocat viure de tant en tant hi ha brots verds com es diu ara. O sigui motius per l’esperança per part de persones i col·lectius que lluiten per causes com el clima, l’ecologia, els drets dels homosexuals o de les dones. Tots aquests temes són de fa tres o quatre dies com aquell qui diu. En canvi la lluita contra el racisme fa molts anys que dura i no sembla pas que es pugui acabar fàcilment. Sempre s’havia dit que a Espanya no hi havia racisme. Segurament perquè l’aparició de gent de raça negra fins fa poc s’havia produït en comptagotes. És fàcil defensar tota mena de causes humanes si no t’afecten de prop.

Insultar els negres sempre és més senzill fer-ho emparat en la massa. D’aquí ve que els espectacles esportius són els més propensos a les ofenses i escarnis. De fet fa molts anys que jugadors de raça negra, la majoria procedents dels Estats Units, participen a les lligues espanyoles i europees de bàsquet. Fins allà on jo sé, mai no he sentit cap paraula contra ells. Tal vegada perquè en general són jugadors de primer nivell. Però penso que tampoc duen ser agredits verbalment els qui militen en categories inferiors. En canvi el futbol és l’aparador perfecte per a tota mena d’excessos, de fer-ne un gra massa. Recordo que una vegada el jugador del Barça Samuel Etoó va estar a punt abandonar el camp del Saragossa en ple partit de lliga per culpa d’aquestes vexacions. Aquestes situacions es van anar produint en diversos camps fins que les autoritats hi han intervingut. La veritat és que no pensava pas que s’erradicaria tan aviat. Avui dia la presència de nombroses càmeres en els estadis fan més senzill localitzar els esvalotadors.

Tot amb tot, com passa sempre paguen els justos pels pecadors. Qualsevol persona amb dos dits d’intel·ligència sap que s’ha de comportar per no donar peu a reaccions de victisme exagerat com les que endega cada dos per tres en un partit el jugador Vinicius del Reial Madrid. Com la majoria de vosaltres ja deveu saber, es tracta d’un davanter de gran qualitat, ràpid, bon driblador i darrerament amb gol. Totes aquestes qualitats, reconegudes pràcticament per tothom, queden empastifades pel seu comportament en el terreny de joc. És un provocador nat. Es fica de mala manera amb tota mena d’insults i gestos fora de to amb els de l’equip contrari i amb el públic local quan juga fora del Bernabeu. No hi ha qui el faci callar.

El Reial Madrid té a la seva plantilla jugadors negres de gran qualitat. Quan juga com a visitant gairebé ningú no els insulta. En tot cas de forma aïllada, però mai com es fa amb Vinicius. Vet aquí la qüestió. Els crits de caire racista provenen d’un provocació prèvia constant i gairebé reiterativa en cada partit per part d’aquest davanter brasiler. En aquestes circumstàncies és una reacció a les seves bravates. És racisme? Si ho mireu per les sancions es veu que sí. Ara bé, com que es van produint de forma cada cop més sovintejada sembla de tota lògica que Vinicius hauria de ser el primer sancionat per incitar el públic. És el gran causant de tot l’enrenou. Però aquí no passa res.

Fins ara surt indemne de tot. Algun dia pot causar algun desordre públic de conseqüències imprevisibles. A aquest “nen” mal educat se li perdona tot. Justament ell és qui volent lluitar contra el racisme no fa més que excitar-lo. És una pena que no tingui harmonia entre uns peus de gran qualitat i un cap tan desgavellat. Ja sabem que a vegades Déu dona pa a qui no té dents.