El mòbil, una eina que pot idiotitzar els escolars

La tecnologia avança de forma imparable. No es poden posar portes al camp. Com sempre els nous avenços tenen detractors. El meu avi m’explicava que quan es va electrificar Taradell molta gent gran s’hi oposava per por de tenir accidents. La mateixa por que justificava que el tren no passés pel poble. Gairebé sempre els nous progressos s’havien inventat per millorar la vida de les persones, si bé el més important és l’ús que se’n feia. Un exemple ben senzill són les armes de foc. En principi eren per matar bèsties, però malauradament també han servit per matar persones.

En els últims anys tot s’ha capgirat a gran velocitat amb l’aparició dels telèfons mòbils i d’altres dispositius intel·ligents. El seu impacte ha estat i és molt més gran que quan va aparèixer la televisió. A Taradell va arribar a les acaballes dels cinquanta del segle passat. Naturalment va canviar la vida dels vilatans de cap a peus. Els programes eren el motiu principal de conversa tant a les famílies com al carrer.

Per als jubilats era la font principal d’esplai, d’allò que se’n diu passar l’estona. Es va convertir en la principal diversió. Penso que va ser tanmateix el factor principal de la desaparició dels dos cinemes. El del Centre Catòlic no es va tornar ja a construir després d’un incendi.

La diferència amb els nous dispositius d’ara és que a llavors l’aparell de la televisió era un estri fixe que no es podia dur servir al carrer. Ara el mòbil és a tot arreu. En els transports públics sobretot de les ciutats les converses entre els usuaris pràcticament han desaparegut. Avui dia tothom està entotsolat amb aquesta nova “joguina”. Més d’un 67% dels espanyols consideren que és ja una eina imprescindible en la seva vida. Quasi el mateix percentatge obté internet. Si el mòbil ha fet finir la xerrameca als llocs públics, internet s’ha menjat la lectura en paper. Els diaris en paper tenen grans problemes de supervivència. A internet es pot llegir de tot, ràpid i habitualment sense pagar. Però ni la concentració ni el benefici de llegir en paper és el mateix .

Per tot plegat, les conseqüències del mòbil poder ser devastadores en els infants. Si molts adults són incapaços de regular-ne el seu ús imagineu-vos què pot fer la quitxalla. Per a ells és segurament la millor “joguina” que mai no han tingut a l’abast. Per fortuna, el Col·legi de Metges de Barcelona ja ha recomanat que es prohibeixi el mòbil a l’ensenyament primari i que se’n faci un ús limitat al secundari. Abans dels 16 anys considera que la utilització suposa un risc en el desenvolupament del llenguatge, de les habilitats lingüístiques , disminueix la capacitat d’atenció, augmenta l’agressió, la ansietat, els trastorns alimentaris o el risc de ciberassetjament, entre d’altres.

El mòbil al pati impedeix la socialització dels alumnes i la pràctica necessària de l’exercici físic. Jo voldria destacar sobretot que la falta d’atenció incideix de forma especial en la lectura dels textos. Llegeixen, però no entenen el que llegeixen. Cal tenir present que la llengua és l’única assignatura que hauran de fer servir fins al final de la vida, perquè cada dia necessiten parlar-la una hora o una altre. Tenir cura del llenguatge i d’un cervell que ho assimili tot amb claredat són les bases que els serviran sempre. En cas contrari es contribuirà a la idiotització dels infants d’avui i dels homes de demà. Una societat formada per analfabets pràctics no té futur.