La nostra esquerra “progre” ensorra la identitat de Catalunya

La immigració s’ha convertit en un dels problemes més importants d’Europa. La política de portes obertes es va tancant davant l’allau de gent arribada d’altres continents amb formes de viure i religions contràries als valors occidentals. No d’altra forma s’explica l’avanç de l’extrema dreta en països com Suècia o Països Baixos on hi ha un bon nivell de vida.

I què passa al nostre país? Mentre tot Europa no vol perdre la seva personalitat aquí continuem obrint-nos de cames i que vingui tot Déu. Benvinguts al paradís. Es veu que Catalunya és una vaca lletera que se la pot munyir sense treva. Però la vaca cada cop és més escanyolida i de les mamelles en surt només un rajolí. No podem passar en un tres i no res de sis a vuit mil milions d’habitants. El país no té les infraestructures suficients per encabir tota aquesta gentada ni pot proporcionar-li una existència amb un mínim de dignitat. Cert que no tenim competències en immigració, però amb tot s’ha fet una política de màniga àmplia que només afavoreix sectors poderosos de la restauració, de la càrnica o de grans explotacions agrícoles. Ara Junts n’ha demanat la transferència. Quan era mort el combregaren.

Em sembla que poques persones són contràries a la immigració. Però en cap cas la població autòctona no pot quedar reduïda si fa no fa a un 30% com ens passa ara. La substitució demogràfica i lingüística avança a tota pastilla. És fals que els nouvinguts pagaran les futures pensions. Amb salaris de misèria no s’arriba en lloc. També observo que aquest augment tan desproporcionat d’habitants ha produït dos problemes que s’han estudiat poc. El primer és el de la falta d’aigua. No sé si plou menys que abans. Però si abans ja no em fèiem prou ara amb dos milions més, imagineu-vos la situació actual. El segon és la falta d’habitatge. Els lloguers s’enfilen fins a preus desorbitats. Tant el govern central com el nostre se n’han preocupat ben poc fins ara. Els ha esclatat a les mans. No hi ha una solució fàcil sense caure en demagògies barates. Bo i repetint que no s’han fet bé les coses, que no s’ha tocat el crostó als grans tenidors d’habitatges, algú amb dos dits seny no pot pensar que ara mateix tenim un parc de pisos preparat per a dos milions més.

Mentrestant, aquesta esquerra benigna i “progre” catalana sembla que viu amb els ulls tancats. És més, en lloc d’intentar que aquests dos milions de persones que ja són aquí s’incorporin a la llengua i cultura del país sembla abdicar dels nostres símbols i tradicions en nom d’una multiculturalitat que no és un més que una covardia. L’últim tast el tenim amb la decisió de l’ajuntament de Barcelona de suspendre el pessebre de Nadal i substituir-lo per un estel. És més, els llums de Nadal s’han canviat per llums “inclusius”—-aquesta és la terminologia que fa ser servir la Casa Gran—al barri del Barral de la ciutat, poblat sobretot per gent musulmana. Cal amagar com sigui els nostres arrels i de passada intentar esgarrapar vots d’aquest veïnat en pròximes eleccions. No oblidem que amb un poc temps de residència ja es vot votar a Catalunya.
Si els polítics estimessin el país això no passaria. Desgraciadament amb un sistema electoral que permet perpetuar-se en el poder i no ser-hi més enllà de dues legislatures tot s’ha convertit en vots per assegurar-se les cadires i el repartiment de càrrecs entre amics i coneguts. I Catalunya? Que la bombin!

I un apunt més. Fa uns dies el Barça va celebrar el 125è aniversari. A l’acte hi van assistir tots els presidents de la Generalitat recuperada que hem tingut fins ara, amb l’excepció de Puigdemont que continua a l’exili. L’absència més notable però va ser la del president Illa que era a Sevilla en un congrés del PSOE. Cap president amb mentalitat catalana hauria deixat passat aquest aniversari de l’entitat cívica més important del país per anar a un congrés d’un partit espanyol. Amb tot, hem de recordar que Illa és president amb els vots de l’esquerra d’aquí. Per tant, no tots els mals venen de Madrid. Perdoneu-me, però algú havia de dir… El que no va aconseguir Felipe V, Primo de Ribera i Franco ho ha fet la “democràcia” espanyola amb l’ajut d’aquesta esquerra nostrada tan “progre”: es va de pet cap a la desaparició de Catalunya—i ja no dic del Països Catalans, perquè es per llogar-hi cadires—com a entitat nacional.

En fi, no perdem les ganes de viure ni el somriure. I com diuen els tòpics, que passeu unes bones festes nadalenques. Festes nadalenques? Ca, home. Ara se’n diuen o ben aviat se’n diran festes del solstici d’hivern. Hi ha fets que fan basarda.