El president Illa espanyolitza Catalunya a tot drap

És costum donar cent dies de gràcia a un nou govern. En el cas del president Illa potser n’hi podríem donar 155, per allò del número de l’article que ell va afavorir per aplicar a Catalunya la repressió després de l’1 d’Octubre de 1917. Però sense arribar a aquesta xifra ja ens ha ofert un tast prou sucós per veure com aplica l´espanyolització de Catalunya a tot drap, secundat en ocasions pel Parlament i ajuntaments com el de Barcelona. En citaré algun fets.

1. Ha parlat en castellà al Parlament! Això no havia passar mai. És un dels atacs més greus que ha patit la nostra llengua pel que significa violar la catalanitat del Parlament.
2. El 112. No es tracta d’un nou article d’una llei repressiva per aplicar-nos, sinó de la presència de la guàrdia civil i de la policia espanyola en el control d’aquest telèfon que atén les urgències. O sigui que encara estarem més controlats. En canvi no es deixa que els Mossos controlin els nostres ports i aeroports.
3. La bandera espanyola fa acte de presència per primera vegada en el despatx del president de la Generalitat.
4. Menysté l’oli català i en canvi promociona l’oli de Jaén a casa nostra.
5. Es dedica a fer la pilota als Reis d’Espanya a tort i a dret. I també va a Madrid a celebrar la Constitució, circumstància que no es donava des de fa molts anys.
6. No acut a la celebració del 125 è aniversari de la fundació del Barça, l’entitat civil més important de Catalunya. En canvi sí que ho van fer els expresident que en tenien la possibilitat. En lloc d’això va anar a Sevilla al congrés del PSOE. Primer el “partido” abans que els interessos de Catalunya.
7. Tampoc va anar a l’atorgament de premis de la Nit de Santa Llúcia, la festa literària més important de les lletres catalanes. Potser és que tampoc no en coneixia l’existència.
8. El seu partit va fer aprovar al Parlament que tornin a Catalunya els partits de les seleccions esportives espanyoles. No costa pensar gaire que són especialment les seleccions de futbol. Res de promocionar les seleccions catalanes que continuen als llimbs i ben abandonades.
9. No cal tornar a repetir el ridícul que han fet els partits “progres” contra els pessebres i les festes de Nadal. Catalunya té una tradició cristiana i occidental de molts anys. Mai s’havia arribat a aquests extrems. També em consta que s’ha prohibit cantar nadales a moltes escoles en nom d’una falsa neutralitat. En lloc d’integració es tracta de submissió. En quin país del món s’amaguen les tradicions per complaure els nouvinguts?
10. S’aprova la introducció de l’àrab a les escoles. A canvi de què? Potser s’estudiarà el català a alguna universitat del Marroc? D’altra banda, la llengua majoritària de la gent magrebí que arriba aquí és l’amazic. És com si la Generalitat promocionés el castellà als catalans que viuen a Austràlia. La llista de barbaritats és tan gran que és un no parar. Com si fossin els Manaments podríem resumir-los en dos: espanyolitzar el país a tot gas i quan Madrid ataca Catalunya acata.

En fi, com que arriben les festes nadalenques faré meva la filosofia de Lao Tse que deia que és més intel·ligent encendre una espelma petita que no pas queixar-se de l’obscuritat. Per tant d’aquelles coses que encara no ens han pres o prohibit, si més no de moment, com són els àpats gaudim-ne a cor què vols. Assaborim la cuina catalana: escudella, carn d’olla, rostit d’ànec, rostit de pollastre, suquet de peix, torrons, pinya, canelons de Sant Esteve, tortell de Reis…

Per llepar-se els dits!

Bon profit!

Ramon Serra