Carta al president d’Òmnium Cultural: L’islam no és cultura catalana

Benvolgut Xavier Antich, president d´Òmnium Cultural:

Soc un soci de la vostra entitat des de fa molts anys i partícip de l’Espai Òmnium. Us felicito per vostra tasca en defensa de la llengua i cultura catalanes. En les circumstàncies actuals cal també que tinguem una actitud crítica per tal de millorar-ne la situació. És per això que voldria proposar alguns punts amb ànim constructiu.

—Fa unes setmanes Òmnium va fer una reunió amb tots els partits compromesos amb el català, excepte amb Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Curiosament aquest partit és l’únic que defensa el català com a llengua pública única del nostre país. Tot plegat sembla un contrasentit. Segurament l’heu exclòs per la seva idea islamofòbia. Sembla que en tractar-se d’una reunió sobre la llengua caldria deixar de banda les idees polítiques. Sigui com sigui Sílvia Orriols ha estat pionera a l’hora de declarar els perills de l’islamisme a Catalunya. I en lloc d’estudiar-ne la situació se li fa un cordó sanitari que no fa més que empitjorar la realitat. Això no vol pas dir estar totalment d’acord amb les seves idees i forma d’expressar-se, però cal destacar-ne la valentia davant uns partits “progres” que s’empassen tots els gripaus en nom d’una multiculturalitat molt mal entesa.

—En aquest sentit el professor Cotarelo escriu que “la islamofòbia no és racisme ,és la defensa davant d’una religió, una ideologia que pretén imposar-se per la força, substituint l’ordre liberal-democràtic d’occident pel califat”. Em sembla que en poques paraules es diu tot. No conec cap país islàmic que tingui un mínim de llibertats i sobretot les dones en són les grans víctimes. Aleshores, l’islam serà democràtic a Catalunya? Seria bo que d’entrada es controlés el que es diu a les mesquites de caràcter salafista, que sembla la pitjor branca de l’islamisme. Es pot dir que no hem après res dels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils. Sempre cal respectar la llibertat religiosa…si es respecten els drets humans.

—Les democràcies occidentals per fi han pres consciència del perill de l’islam i intenten prendre’n mesures. No oblidem que l’Aràbia Saudita i el Marroc són dos dels principals Estats que promocionen l’emigració de religió islàmica cap a Europa per tal de substituir al més aviat possible la població autòctona d’arrels cristiana i implantar el califat. Mentrestant, a Catalunya veiem moltes dones tapades de cap a peus ,masclisme a dojo, homofòbia i maltractament d’animals. Les estadístiques diuen que tenim uns 600.000 musulmans, la majoria dels quals no s’integraran mai a la nostra cultura catalana i occidental . L’avenç de l’islam és imparable. Gairebé ho veu tothom, excepte els nostres estimats “pogres” que per postres es creuen en possessió de l’ètica i de la veritat.

—Penso que a l’hora de defensar la nostra llengua no hi ha d’haver cap discriminació, cap ni una. Possiblement el català seria molt normalitzat si els delinqüents el parlessin. Per tant, siguin quines siguin les idees tothom ha de ser benvingut a la causa. I si filem tan prim aleshores hauríem d’excloure tots els partits catalanistes i/o indepes d’aquestes reunions. Sí, perquè si Aliança Catalana és islamofòbica pitjor és que molts d’aquests partits fan accions cristianofòfiques. Em sembla clar l’islam no és cultura catalana. En canvi sí les tradicions cristianes com fer el pessebre o cantar nadales. I tots sabem el mal tracte que reben aquestes tradicions per part d’algunes autoritats, sobretot de les ciutats més importants. Ocultar els arrels cristianes i occidentals de Catalunya—això no vol pas dir ser creient—és un tret al peu de la nostra identitat. I més quan es diu que es fa per no ofendre a ningú. Algú sap d’algun país que hagi renunciat a les festes i tradicions pròpies per a no ofendre els nouvinguts? Això només es pot explicar des de l’autoodi i la covardia. Per tant, entenc que amb aquesta òptica si Aliança Catalana ha de ser exclosa de les reunions per la llengua més ho haurien d’estar els altres partits perquè no defensen la cultura del país, segons els principis d’Òmnium. O tots moros o tots cristians.

—D’altra banda s’estudia la introducció de l’àrab a les escoles catalanes patrocinat pel Marroc. En principi no hi ha res a dir. Però penso que Catalunya hauria d’exigir-ne alguna contrapartida al Marroc en el sentit d’ensenyar el català en alguna universitat d’aquell país. Com sempre, hem d’obrir-nos de cames a canvi de res?

—Aprofito aquesta avinentesa per felicitar-vos per la vostra tasca a la Catalunya del Nord contra el lingüicidi del català per part de França. Però tot seria més efectiu si pressionéssim el Govern per tal jugar millor les nostres. En efecte, fa molts anys el francès era la segona llengua d’aquí. Ara només és testimonial. Com que Catalunya té 8 milions es pot plantejar a França una difusió més gran de la seva llengua a les nostres escoles i als mitjans públics a canvi d’un cert reconeixement del català a Catalunya del Nord. Ningú no ho ha pensat, fins i tot quan en aquest cas tenim cert avantatge perquè som 8 milions?

En fi, estimat president, ja podeu veure que els que anem a contracorrent tenim les nostres raons. Cal que no ens equivoquem més. No tenim gaire temps per perdre.

Cordialment,

RAMON SERRA

Periodista jubilat, però no retirat i activista per la llengua.