Cada cop la política interessa menys a la gent si hem de fer cas de l’enquesta del CIS (Centro Investigaciones Sociológicas), segons la qual gairebé el cinquanta per cent dels espanyols passa de tot i un terç voldria que les decisions fossin preses pels experts i no pas pels polítics. Si jo visqués en un país normal segurament formaria part d’aquesta multitud anònima que passa de tot, excepte quan els toca la butxaca. Però jo tinc consciència de viure en un país ocupat, on la llengua que és el nostre factor diferencial por desaparèixer o ser residual ben aviat.
Espanya sempre ha tingut al cap acabar amb les llengües no castellanes. Ho sabem molt bé. I el que no ho havia aconseguit Felipe V, Primo de Rivera i Franco, entre d’altres, és a punt assolir-ho ara amb “democràcia” mitjançant la substitució de la població catalana per població forana especialment de Sud-Amèrica de parla castellana. Els qui parlem habitualment el català passem una mica més del 30% del cens. A diferència dels francesos que ens han extirpat amb tots els mètodes al seu abast o amb mà esquerra si era necessari, els espanyols no se n’amaguen pas. Així ara podem llegir una conferència del catedràtic d’Economia Jesús Fernández Valverde, un dels principals ideòlegs de la dreta/ultradreta en què ens informa quan Espanya serà si fa no fa ” una, grande y libre” com en el temps de Franco. I aquesta data arribarà l’any 2060, la data final de vida de la nostra llengua. O sigui que el català serà substituït totalment pel castellà. Naturalment ja dona per mort el basc molts anys abans. O sigui que confirma la meva tesi de sempre: no solament no hi haurà mai cap acord de veritat per fer-ne un Estat plurinacional sinó que tant VOX com el PP aniran de bracet per fer-nos extingir definitivament. Confesso que mai havia llegit la data de la mort. I quan ho afirma un ideòleg important d’aquests grups no ens ho de prendre a broma.
Justament l’oficialitat del català a Europa ha estat una pedra en la sabata de Pedro Sánchez si volia tenir el suport de Junts per aprovar un conjunt de mesures socials contingudes en el decret Òmnibus. Això , la amnistia encara parcial i la falta de transferències en temes d’immigració han fet que Puigdemont donés un toc d’atenció al PSOE per la falta d’incompliments dels acords pactats . Pedro Sánchez havia inclòs en el decret Òmnibus unes 80 disposicions sense gairebé temps per consultar-les .Era un tot o res. Junts volia aprovar-les una per una. Es deia que en cas de no aprovar-se els pensionistes es quedarien sense l’augment anual de la paga, un 2’8% , i que no hi haurà més ajudes per pagar els transports públic. Finalment, Sánchez ha hagut de cedir i, de moment, es cobraran els augments de les pensions, continuaran les bonificacions als transports i s’ajudarà als damnificats per la dana al País Valencià, entre altres coses Un cop més ha jugat amb foc, però se n’ha sortit encara que collat per Puigdemont. També haurà de superar una moció de confiança. Els set vots de Junts ara mateix son els més importants en la política espanyola. No cal deixar passar cap oportunitat i cal aprofitar totes les escletxes legals. Això no treu la lluita per la independència per altres vies.
Veurem ara si un cop solucionades les necessitats més urgents cal tornar a parlar de l’amnistia, de les competències sobre la immigració i de l’oficialitat del català a Europa, que han estat les causes de l’avís a Pedro Sánchez. Si el català ha de desaparèixer del mapa el 2060 es veu que encara tenim / tindreu/ temps, per fer alguna cosa, oi? Vatua l’olla!