L’espanyolisme torna a fer rebrotar la paraula xarnego

Hi ha frases, paraules i expressions que perduren al llarg del temps en el llenguatge popular. D’altres desapareixen tan bon punt ja no tenen utilitat com poden ser les dites relacionades amb el sector tèxtil o agrícol. Els mots insultants ja costa més d’erradicar-los encara que en molts casos puguin ser sancionats en teoria per les lleis. A Espanya, per exemple, als catalans se’ns coneix per polacos i allà on juga el Barça s’organitza un sarau de cal ample amb els crits majoritaris de puta Barça, puta Catalunya! I no passa res.

La paraula xarnego semblava que formava part del passat, desada en l’armari de la història. Però vet aquí que l’espanyolisme l’ha fet rebrotar de nou amb motiu de la concessió del premis Gaudí del cinema català. Un dels premiats per la pel·lícula El 47— fa referència al número de l’autobús que amb moltes dificultats els immigrants procedents del sud d’Espanya havien aconseguit que arribés al seu nou barri de Torre Baró de Barcelona— va tornar a parlar d’aquesta gent que se’ls coneixia com a xarnegos i de les dificultats que tenien per sobreviure a Catalunya i així com de l’explotació rebuda per part dels catalans d’origen.

Naturalment els mitjans de comunicació espanyols n’han fet escudella i els catalans un cop més hem passat com uns explotadors com si tots fóssim uns burgesos amb un apartament a Cadaqués o cosa semblant. Tothom sap que el poble català d’origen vivia amb moltes penúries i si hem de parlar d’explotació tots vivíem sota el mateix sistema.

No són una reserva índia

Aquests immigrants no van ser tractats aquí com la reserva índia als Estats Units, segons que ha afirmat el prestigiós cineasta José Sacristán. En tot cas, primer haurien de culpabilitzar els “señoritos y terratenientes” especialment d’Andalusia que els van fer marxar perquè allà podien morir-se de fam i aquí amb feines i treballs sí, però se’n van sortir. Aquesta és la realitat, agradi i no agradi.

L’origen del mot xarnego es remunta cap els anys 950 a Baiona i rebien aquest qualificatiu les parelles formades per un basc i una gascona o una gascona i un basc. A Catalunya al segle XVI era el qualificatiu de les parelles entre un català i una occitana o bé entre una catalana i un occità. Era un segle en què el nostre país rebé una gran allau d’immigrants occitans. Més modernament el diccionari Alcover-Moll diu que” es tracta d’una persona de llenguatge castellà resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament”.
Aquesta era el significat majoritari quan jo era petit. Tan bon punt una persona vinguda de fora parlava la nostra llengua passava a ser un més de nostres. El catalans volem que la gent que vingui a viure aquí parlin en català. Mireu si posem fàcil la integració, encara que per a molts sigui una muntanya.

Qui ès català?

Com és lògic no hi hagué, ni tampoc, una integració lingüística general perquè durant el franquisme era impossible. A les acaballes d’aquest règim s’autoritzà classes de català de forma voluntària. Un professor em va dir que les classes a Cornellà s’emplenaven els dilluns si el Barça havia guanyat el dia abans. Eren els temps de Cruyff. Tothom s’arrapa al poder i desgraciadament ara en tenim poc. Tot amb tot, la immersió lingüística va néixer a santa Coloma per part d’aquests “nous catalans” com els anomenava Francesc Candel. En el postfranquisme tampoc no s’ha aconseguit gran cosa més enllà del coneixement passiu de la llengua en molts casos, per bé que poca d’aquesta gent es va oposar a la immersió a les escoles. Però l’aparició de Ciudadanos ens ha fet molt mal encara que el partit hagi desaparegut del mapa.

I si Catalunya no ha pogut recosir tot el país amb el fil de la llengua fins ara. l’arribada últimament d’immigrants de tot el món ho fa encara més difícil. L’any 2023 en van arribar a la vora de 125.000 procedents de l’exterior de l’Estat. Cada cop hi haurà més catalans només de forma administrativa i no pas catalans amb la nostra identitat de sempre. Deia Pompeu Fabra que Catalunya no és res sense la llengua. És català qui la parla. La resta són excuses de mal pagador, de persones submises que volen amagar la catalanitat.

Desapareixarem l’any 2060?

El catedràtic i ideòleg principal del PP el catedràtic Jesús Fernández Villaverde ha escrit que el català deixarà d’existir l’any 2060 per la substitució de la població autòctona. El que no ha pogut fer ni Felipe V, ni Primo de Rivera ara ho tenen a tocar. Els espanyols saben molt bé que fan. Com deia Joan Fuster, ens han obligat a ser nacionalistes. És qüestió de supervivència. Ser o no ser. Simplement això.