Sílvia Orriols despulla les misèries dels partits sobre un tema tabú: la immigració

Diu la dita que qui no té feina el gat pentina. Sembla com si a Catalunya no hi hagués més problema que fer fora de la política la batllessa de Ripoll. Tots els partits processistes i /o d’esquerres s’havien unit per presentar una moció contra Sílvia Orriols d’Aliança Catalana. Finalment, no n’hi hagué perquè el president Puigdemont va decidir que els consellers de Junts no la fessin seva. El president va entendre que Sílvia Orriols podria augmentar encara més la popularitat i fer-se la víctima.

Però el sarau ja era imparable. Els mitjans de comunicació en mans dels processistes i/o d’esquerres en van parlar tant que la fama de la batllessa ha augmentat de forma considerable i les enquestes li donen  gairebé una dotzena de diputats en les pròximes eleccions autonòmiques. No voleu brou, doncs tres tasses.

Què ha passat aquí? Que molta gent n’està fins als nassos d’aquesta immigració descontrolada que hem rebut i rebem en els últims anys. Una immigració que ha produït greus problemes d’ordre públic encara que es vulguin ignorar. Hem passat de sis a vuit milions, també amb dos problemes  més difícils dels quals gairebé ningú no en parla: la falta d’aigua i la manca d’habitatge. Si amb sis milions teníem greus mancances amb l’habitatge ara s’han agreujat de forma considerable perquè no hi ha forma d’encabir-hi dos milions més.

Sílvia Orriols no ha fet més que posar-hi el dit a la llaga. És l’única que s’ha atrevit a dir-ho. És l’única que ha despullat els partits polítics, com aquella comèdia en què només un infant va dir que el rei anava nu. Vet aquí un tema tabú que s’ha anat podrint per la covardia dels polítics i ara ens ha agafat amb els pixats al ventre. No vol dir pas això que s’hagi d’estar d’acord amb totes les seves teories i solucions. Hi ha molt marge per passar-hi el ribot. Però per moltes disconformitats que hi hagi ningú hauria de negar que ja era hora d’acabar amb aquest silenci embafador, amb aquest bonisme imposat pels qui creuen que només ells tenen la raó i que poden imposar els seus criteris a tothom. Una forma ben peculiar d’entendre la democràcia. Qui no pensa com jo està contra mi.

Cagumdena!

No és d’extrema dreta

Sílvia Orriols no és d’extrema dreta, per bé que molts punts del seu programa sobre immigració siguin compartits per partits europeus. Ni Dinamarca, ni Suècia ni Àustria són països d’extrema dreta. Però l’arribada de tants immigrants ha fet que la gent s’hagi de protegir i voti candidatures que defensin la conservació de la identitat nacional. La immigració de caràcter islàmic ha sotragat tots els fonaments de la civilització occidental. Els drets humans se’n poden anar a can Pistraus.

Europa no té una política clara sobre immigració, tampoc Espanya ni menys Catalunya que no en té cap competència. Per postres, els partits del procés i/o d’esquerra han tingut una mà ampla i tothom ha pogut venir aquí sense que puguem integrar-los ni oferir-los les mínimes condicions per viure amb dignitat. I això no va individualment contra cap persona nouvinguda, perquè tothom cerca el millor per als seus. Quedi clar.

Catalunya no té poder ni recursos per oferir a aquesta gent. Amb un dèficit de més de 22.000 milions ja no es pot munyir més la nostra vaca. I si la poca llet que produeix es barreja amb aigua podem agafar molt mal de ventre. Per cert, em sembla oportú reproduir un tros del poema “La vaca cega” del gran poeta Joan Maragall amb alguna actualització per part meva. Diu així: “D’un cop de roc llançat amb massa traça el vailet (l’Estat que ens pispa cada any més de 22.000 milions) va buidar-li un ull i en l’altre se li ha posat un tel (un nou finançament autonòmic). La vaca és cega”. Ja es veu que aquesta pobra bèstia necessita un finançament singular, oi?