A Trump tampoc li fa gràcia el cinema en català!

Fa unes setmanes vaig escriure un article dient que els taradellencs hauríem d’haver votat a les eleccions nord-americanes perquè Trump és també el nostre president i segurament el més important de tots els que tenim, especialment en el camp econòmic. Ara s’ha vist clar perquè ha fixat aranzels a les importacions de productes dels Estats Units. Una mesura que afecta pràcticament a totes les butxaques del món.

Trump és un nen ric, malcriat, narcisista i dictador. Es pensa que el món giravolta al seu costat i, per tant, pot fer el que li roti, encara que tingui pocs coneixements de tot. Un home que té pendents més de 70 causes judicials, però a ell tant li fa. I pel que es veu una gran part dels nord-americans estan encantats d’haver-lo conegut.

Els dictadors volen impedir qualsevol dissidència. Per això volen imposar la seva llengua en tots els àmbits que dominen. Ho havíem vist amb Mussolini amb l’italià a Itàlia, Franco amb el castellà a Espanya i ara Trump als Estats Units amb l’anglès, que vol com a llengua única no solament al seu país sinó a totes les parts del món que pugui controlar. Així hem vist com el castellà ha desaparegut de les pàgines de les webs oficials del seu govern, malgrat les protestes del qui mai no protesten per les humiliacions al català. Ja ho diu el refrany: tal faràs, tal trobaràs…

Què li ha fet el català?

Què li ha fet el català al president? Senzillament que Trump veu la protecció del català en l’audiovisual com un obstacle per als Estats Units. El seu govern considera que les lleis que estableixen un mínim de producció en llengües minoritzades i en producció europea com una justificació per imposar aranzels a la UE.

Si fa uns dies l’oficina del representant comercial dels Estats Units publicava un informe sobre els “obstacles comercials estrangers” que incloïa la llei 96 del Quebec, una norma que protegeix el francès en aquest territori, ara l’administració Trump s’ha fixat en les tímides lleis que hi ha a l’Estat espanyol per garantir una presència mínima del català i altres llengües minoritzades en l’audiovisual. Per cert, el Quebec ha dit que no s’arronsarà. Ni un pas enrere en la llengua!

En un document titulat Foreign Trade Barriers en què el govern nord-americà justifica l’aplicació d’aranzels a la Unió Europea, l’administració Trump assenyala que les normes que estableixen uns mínims en llengües diferents del castellà i en castellà en l’audiovisual perjudiquen l’accés del cinema nord-americà al mercat.

“Per cada tres dies que es projecta una pel·lícula d’un país que no és de la UE, una pel·lícula de la UE ha de ser mostrada a les sales de cinema”, diu el text publicat per la US Trade Representative (USTR). “Aquesta ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema projecta una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent del castellà i continua mostrant la pel·lícula en aquesta llengua durant tot el dia”, assenyala el document en referència al català, el gallec i el basc. El text també critica el fet que els catàlegs de les plataformes de serveis sota demanda han d’incloure almenys un 30% de contingut de la UE, dels quals almenys la meitat ha d’estar en una llengua oficial d’Espanya”.

El govern nord-americà també esmenta que les emissores i els serveis sota demanda amb ingressos superiors als 50 milions d’euros han d’invertir el 5% dels seus ingressos en la producció d’obres de la UE i espanyoles, i el 40% d’aquesta dotació “ha d’estar reservada per a obres de productors independents en qualsevol de les llengües oficials d’Espanya”.

Cal Unió Europea

Tot plegat imperialisme pur. Trump s’ha desbocat amb això dels aranzels. L’economista Sala Martin ho veu com un disbarat i una tornada gairebé a l’època dels burots. Recordo que n’hi havia a la sortida de Vic. Era caseta de fusta amb un senyor que pujava als cotxes de línia per posar un gravamen a tots els béns que sortien de Vic, especialment en dies de mercat.

Els Estats Units representen aproximadament un 25% del comerç mundial. Això vol dir que si Europa sap unir-se i obre nous mercats, per exemple, a la Xina o al Canadà podem entrar en una època potser més profitosa sense el seu paraigua. Recordem que amb la guerra d’Ucraïna es va tallar molta part del subministrament del gas rus. Però després d’alguns mesos d’angoixa es van trobar noves solucions. Per què ara no? El govern català també ha decidit concedir uns 1.500 milions als productes catalans afectats per aquesta resolució. Com diria Josep Pla: qui paga les misses?

Tot amb tot, ja és curiós que el català sempre hagi de rebre a tort i a dret. Ara el sector del cinema, un dels més febles, però que últimament ens ha ofert unes grans pel·lícules en la nostra llengua premiades arreu pot patir un cop més com si no en tinguéssim prou amb els entrebancs que molts exhibidors i distribuïdors d’aquí hi posen. Que no tot és culpa de Madrid.

En fi, una nova oportunitat perquè Europa s’integri cada cop més. Això no obstant, ja és tràgic que dos homes sense escrúpols com Putin i Trump tinguin el món a les seves mans. Això sí que és una pel·lícula de terror.