Hem celebrat Sant Jordi o San Jorge?

Un any més hem celebrat el dia de Sant Jordi amb llibres i roses. Sant Jordi  ja era patró del nobiliari català i aragonès  des del segle XI abans de l’existència d’Espanya. Simbolitza l’home bo contra tota maldat. D’altra banda, el dia del Llibre se’l va inventar el valencià Vicente Clavel que va proposar a la Cambra del Llibre de Barcelona que hi hagués un dia dedicat al llibre per promoure la lectura i la producció editorial. El primer dia del Llibre va ser  el 7 d’octubre de 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera. Finalment el 1930 va ser traslladat  al 23 d’abril per fer-lo coincidir amb el primaveral patró de Catalunya.

I un any més s’han batut tota mena de rècords de vendes. En aquesta ocasió el cel no ens ha castigat amb la pluja. Com sempre Barcelona ha estat el principal centre. La veritat és que fa goig que tot passejant per la Rambla i tafanejant els llibres  sentir el català de forma majoritària en les converses. Aquest dia i l’11 de Setembre segurament són els dos  únics dies que encara podem tenir la sensació que Barcelona és el cap i casal de Catalunya. Entre la munió de turistes que ens visiten i els estrangers que s’hi instal·len sense o amb pocs papers el fet és que els catalans també ja som una minoria. I encara bo que de tant en tant traiem el cap en aquests dies tan assenyalats.

Les autoritats autonòmiques i municipals hauríem de ser les primeres de promoure la catalanitat. Però desgraciadament, si més no pel que fa a Barcelona, cada cop més amaguen els  símbols i suen espanyolisme per tots costats. Ada Colau fa uns anys ja va ser la primera de treure tota mostra de catalanitat en els cartells de la diada de Sant Jordi com també va llevar qualsevol signe religiós de les festes de la Mercè, com si aquesta festa fos únicament una celebració de tardor. L’actual alcalde  Collboni n’ha sortit un bon deixeble en l’acció d’amagar la bandera catalana també del cartell d’enguany. Això sense comptar l’arraconament habitual de la llengua en les activitats municipals i també en la desnaturalització del Born pel que fa a la memòria dels fets de 1714.

Tampoc la Generalitat d’ara, la del 155, ha volgut desaprofitar l’oportunitat d’emmascarar el sentit de la festa. Ha publicat un anunci en els mitjans de comunicació dient que “la festa de Sant Jordi és de tothom”. Què vol dir això? És que fins ara s’havia discriminat algú? Més aviat fa un “tufillo” de Ciudadanos i del PP que volien esborrar la diada de l’11 de Setembre i substituir-lo pel Sant Jordi.  El president Illa ha fet una declaració institucional dient que cal fomentar la convivència i erradicar qualsevol manifestació d’odi. Deu ser per això  que  ha triat  l’escriptor Javier Cercas com a convidat de la festivitat. Un escriptor que no ha escrit mai res en català i que des de  les pàgines del diari “El País” no ha fet més que vomitar contra l’independentisme a més de demanar-ne la intervenció de l’exèrcit a Catalunya. Com es pot veure es tracta d’una bona peça. Per a molts espanyolistes com Illa la convivència vol dir que els catalans hem de cedir sempre i dissimular la nostra identitat, perquè en cas contrari som racistes i no sé quantes coses més. D’això se’n diu submissió a la ideologia hispana. Estan ben lligats mentalment i sobretot de la butxaca. Madrid paga bé als polítics colonitzats i colonitzadors  de Catalunya.

En fi, el país ha entrat en una substitució demogràfica i cultural que no sembla tenir aturador. Un amic en diu amb humor que ja que els socialistes tenen la rosa com a símbol i nosaltres les comprem sobretot el dia de Sant Jordi podríem podrien trobar punts en comú. La veritat és que quan el PSC tenia certa autonomia ens hauríem conformat amb les roses del Maresme. Però ara que tot és PSOE i tot ve de Madrid, les roses que ens arriben aquí—en sentit polític, naturalment—ja són pansides. I com que en tota rosa hi ha espines aquestes del PSOE són molt grosses. Això vol dir que hem d’anar amb compte a l’hora d’agafar-les perquè ens podem esgarrinxar i fer-nos sang.

Que Sant Jordi ens ajudi a matar el drac i salvar la donzella. O sigui la llengua i la nació.